Com canviar de pis... y no morir en el inento

Resulta que, una mica tips de que el propietari ens foti lo pèl, vam decidir buscar un altre pis.

I es que aquest, és una mica trist per que gairebé no te llum, el propietari ens vigila cada 2 per 3, ens falta una persona i ens augmenta el lloguer.

Decidides, i sense tenir-les totes, vam anar a parlar amb lo propietari. La sorpresa va ser que no hi va posar cap pega, al contrari, per que així apujaria encara molt més el lloguer.

Finalment, la Jessica serà la propera a ingressar al komando i ja casi que no calia canviar. Però mira, ja haviem parlat amb lo Fransis, així que vam anar a mirar pisos igualment.

Aquí va començar una aventura:

Les pisos de les Tietes no hi ha hagut manera de veure'ls. La noia de l'agència, devia ser una mica tonta... En fí. Que el primer pis que vam veure la Gemma i jo, era una mica molt cutre. Sense cap armari més que un empotrat al revedor. I clar, no ens vestirem tots junts davant de la porta!!!
De totes maneres, el pis era super car, per que estava a la mateixa rambla. El preu també incloia una cucaraxa que rondava pel menjadoret.

L'altre que ens van ensenyar, era a l'Avinguda Catalunya. La sorpresa va ser arribar i trobar la porta oberta amb una bossa de drum fent de falca. Lo de la immobiliaria no es va tallar un pèl i vam entrar a dintre a veure'l. La terrassa era molt maca, que va ser l'únic que vam veure, ja que a les habitacions hi havia gent dormint.
Flipa.

Vam continuar carrer avall i una altra agència ens va ensenyar un pis de familia. Bastant acceptable, l'únic que haviem de dormir uns en llit de matrimoni, i els altres a una habitació de nens, amb els armaris bastant reduïts.

Una altra dona, ens va ensenyar 2pisos més, que estaven amoblats, per lo menos, als anys 30. Sí, les habitacions eren d'aquelles de moble fosc que només hi faltava una creu al capçal del llit. Horrible.

Vam anar mirant més agències i després a dinar. Quan van arribar l'Anna i el Manel, vam anar a veure un altre que ens semblava que estaria bé. Preu assequible per ser que era la zona rica. Una passada de pis. Problema? Que la Jess no hi cap.

Continuant mirant, en tota la tarda només vam poder anar a una altra agència que es van tenir molta estona esperant, i que van acabar ensenyant-nos el pis de família.
Pèrdua de temps.

Finalment, haviem de veure un pis amb zona comunitaria, que no vam poder trobar... per que la senyora de l'agència no sabia on era.

A todo esto... ens vam quedar sense veure més pisos i hi haurem de tornar dilluns.

A veure si tenim sort, o ens quedarem al carrer...