4.27.2007

Les mascotes del pis II

Continuant amb les mascotes, s'ha de dir que lo Toni i la Diana (RIP) no han sigut els altres habitants del principal primera.

Les primeres setmanes, és va presentar un nou inquilí que okupava lo wc petit. Com és deia ja és un altre tema, perquè mai hem arribat a un acord a l'hora de batejar-lo. En fi, que les primeres setmanes una cuca va apareixer per sorpresa al wc. La Vero diu que no la va poder matar encara que jo sóc partidaria que li va fer més por que no pas pena.

Doncs la cuca va desaparèixer un temps, tant, que vam arribar a dubtar de la seva okupació. Però un dia, una servidora, estava al wc petit, el que només utilitzo jo (és que és molt íntim) i va veure la cuca novament. Vaig descobrir que hi havia un forat sota la pica i que la "jodía" de la cuca no okupava el wc, sinó que entrava i sortia quan li donava la puta gana.
Em va soprendre tant, ella es movia tan ràpid, i jo estava tant adormida, que no vaig tenir temps de matar-la.

Al final vam convènçer al Fransiscu (lo propietari) que portés una mica de massilla del 2n que estava arreglant per tal de tapar lo forat. Va tardar lo seu, però al final la va portar (i ja és dir, que primer volia que tapessim lo forat amb xiclet!).

Pensavem que ja estava solucionada la okupació però al cap d'uns mesos, just fa poc, quan l'Anna es va traslladar a l'habitacó de la Gemma, va aparèixer la cuca a la nova habitació. Recordo que l'Anna va cridar molt i que lo Manel la va intentar matar, però no sé si al final va aconseguir escapar-se o no.

Després, vam veure com hi havia un altre forat al wc que vam acabar tapant.

Suposem que no n'hi ha cap més...

;)

Les mascotes del pis

Hola, que tal!!! Avui us escriuré sobre les mascotes que hem tingut al pis.
Doncs bé, des de l'arribada al pis ja teniem decidit que voliem una mascota. Vam pensar que podriem tenir un hàmster però vam canviar d'opinió ja que són molt bruts i fan molta pudor. L'animal que naltros necessitavem havia de complir uns requisits. No podia ser brut ni fer pudor massa sovint, fet que descartava al hamster i qualsevol gat o gos, no podia fer soroll perquè molestaria, és a dir, que tots els ocells quedaven descartats. I vet aquí que només ens quedava un tipus d'animals, els aqüatics, per tant només ens podiem decidir entre tenir peixos o tortugues perquè granostes, serps i tot això mos fa com a "yuyu". Total que vam arribar a la conclusió que mos comprariem un peix, ja que les tortugues no mos feien massa el pes.
I ja ens veus un dia, l'Anna, l'Alba i jo cap a l'Eroski a comprar-nos un peix. quan vam arribar a la botiga vam començar a mirar-ho tot, peixeres, pedretes, algun element decoratiu i, evidentment, els peixos. Finalment, vam arribar a la conclusió de que agafariem una peixera d'aquestes de bola de vidre, unes pedretes marró i una herba, que la veritat, fa més nosa que servei. Pel que fa als peixos, eren molt petits i vam decidir agafar-ne dos el Toni i la Diana. El Toni és de color taronja i la Diana és platejada amb la part superior també taronja, és una mica més gran que el Toni.
Després vam passar pel Caprabo a comprar aigua, ja que els peixos se'ns haurien mort amb l'aigua de l'aixeta o més ben dit la "lejía" que surt per l'aixeta i quen vam arribar a casa els hi vam preparar la peixera i els hi vam donar menjar. Feien la mar de goig allà, sobre la taula.
Al cap d'uns dies vam averiguar que la Diana era una golafre i que es menjava la seva ració i la del Toni, que el pobre, suposadament, passava gana. A més quan posaves el dit a la peixera també venia de seguida i feia con si se'l mengés. Total, que un dijous vam fer un sopar a casa i van venir els amics de l'Anna, una companya de la carrera de l'Alba, i vam fer uns beures. Total que erem unes 15 o 20 persones en aquell menjadori després vam anar cap al port i tot i l'endemà que l'Alba es va aixecar va trobar el cadàver de la Diana flotant a la peixera. Potser és una casualitat i que s'hagúes mort empatxada o és que algú la va assassinar!!!
El cas és que naltros no la trobem a faltar, però qui la troba menys a faltar és el Toni que des d'aleshores pot mejra tranqil·lament sense que ningú li foti el dinar. la veritat és que se'l veu més content.
El Toni continua viu i viu feliç a la peixera tot i que continua sense menjar gaire perquè ara qui no li dóna menjar som nosaltres, que no hi pensem. A més a més últimament no pensem massa en canviar-li l'aigua i el pobre viu en un femer.
Bé això és un breu resum de la història de les nostres mascotes. Fins una altra.

Tot per droperia...

Bé, és la 1:49h de la nit, un dijous a Tarragona, la Gemma dorm, l'Alba és a casa la Laura, i el Manel i jo mirant telebasura a aquestes altres hores de la nit.
En un principi haviem de sortir, primer teniem intenció d'anar a la Vaqueria que feien un concert d'un grup mestís anomenat Tumbuctú, els quals ja els haviem vist per Santa Tecla, l'Alba ens havia de trucar més tard i dirigir-nos cap al port i sortir fins a les tantes...ja que fa molt i molt temps que no ens fotem una bona festa per aquí al port.
Que nosaltres recordem la última festa que vam xalar més va ser un dia que vam sortir el Manel, la Gemma i jo i a la tornada del port cap a casa vam tallar el trànsit al carrer Gasòmetre amb unes valles que per casualitat estaven allí. També vam trobar una xica que portava una barra de pa, i cla, en aquelles hores estavem força afamats, i l'hi vam demanar si ens en donava però aquesta petició no va tenir èxit. Un altra de les coses que vam fer va ser anar des de la sortida del Cel fins a la porta de casa cantant "Adelante" , si, la del BBVA i d'OT. A més, ens vam trobar amb uns gabatxos i la Gemma es va fotre uns farts de parlar amb francès....
Bé, a lo que anavem, doncs que avui haviem de sortir però finalment hem optat per quedar-nos ajaguts al sofà mirant Supervivientes. El Manel s'ha fet un cubata a casa, que amb prou feines se l'ha acabat, i per això jo he optat per fer-me un got de llet. La Gemma ha estat molta estona dormint al sofà i al final ja l'hi feia mal el coll i se n'ha anat al sobre.
L'Alba ens acaba de trucar ara mateix i ens ha dit que ja era al port, que anava una mica pet i que no tardari molt a tornar perquè demà es vol aixecar aviat, això, però, ja ho veurem. Pel que fa als nostres veïns del bloc, la del frente ens ha vingut a demanar un folletó del Telepizza per sopar, però no l'hem pogut satisfer. Les veïnes del segon, suposem que eren elles, han montat una festa i feien molt escàndol. finalment, han marxat. Els dels damunt, que són el Jordi Barceló, l'Andreu Ferré, etc , només traginen mobles amunt i avall o com a mínim això sembla i pel que fa als altres ja deuen estar tots dormint o al port.
Doncs això es un breu resum d'aquesta nit especial que prometia molt però que al final ha acabat com una nit qualsevol.
Som el Manel i l'Anna i com que ara ja tenim son ens en anem cap al sobre que ja ens crida. Bona nit.

4.25.2007

Les taules i nosaltres

Des dels inicis de la nostra vida al Principal Primera, que tenim fotut al cap de sopar a la terrassa. No és molt gran, però bé, és la mar d'acollidora (i ara més, que hi han plantat un pi i alfàbrega!).

Doncs mira, la idea de comprar una taula i 4cadires per fora, la vam suprimir ràpid. No et fot! que després se les hauria quedat lo propietari. Total, que casualment, un temps després, la Vero ens va dir que havia vist una taula en un contenidor davant de la seva tenda. I ja s'ho podeu imaginar, que ens va faltar temps per anar a buscar-la... i de passada vam recollir un 'van0' i uns quants 'conos' mangats d'unes obres que feien a la Imperial.

En fi, que la taula era petita i poc estable perquè es movia més que la taula de Porrera xD, però la vam pujar igual. De totes maneres, al terrat ja n'hi havia una. Bueno, no. Primer estava dins al pis... era una taula d'aquestes d'aglomerat i amb un plàstic grapat que vam tenir la genial idea de deixar-la a la terrassa perque és llimpiés. Fixa't si vam ser intel·ligents, que siguent de conglomerat i va ploure molt (tant que lo Manel va tenir goteres), el coi de taula es va anar desfent de mala manera.

El resultat final és, tenir 2 taules que estaven per l'arrastre, fora a la terrassa durant 6mesos.

Avui, ens hem decidit a baixar-les, però com que feien Hospital Central i Ventdelplà, només n'hem baixat una ^^

Estarem 6 mesos més a baixar l'altra?

... La respuesta está ahí fuera...

4.24.2007

L'altre fenòmeno: la Vero



Suposo que és per complir allò que diuen de que "Diós los cria y ellos se juntan".

Parlem d'una noia gorda i baixeta provinent de Flix. Es considera d'esquerres però mai l'hi hem sentit parlar de política, d'una manera més o menys intel·ligent.

L'element num.2 ha estudiat Treball Social però tot hi que ja ha acabat, encara no treballa de lo seu. Segons ella és perquè no troba res però la veritat és que serà que la tia no busca, perquè en 6mesos, només l'hem vist tirar 2 currículums. Per mantenir els vicis del seu novi, treballa a les tendes Opcions (rotllo caprixets, així de tonterietes).

Cal esmentar que a primera vista, sembla bona paia i tot, però en tot aquest temps hem pogut comprobar com és una pesada que va de bona i que després te la fot. Més que pesada, repelent.
Tractava lo pis com si fos només seu i nosaltres li fessim nosa. A més a més li molestava si venia algun amic (normal, perque ella no en té) i qualsevol tipus de desordre, sigui petit o gran.

Una de les seves funcions, a part de mantenir al senyoret del PP, era defensar-lo de tot lo que feia i deixava de fer. Era igual si estava bé o malament, o si feia la punyeta a algú. La culpa sempre era nostra (o millor dit, meva).
També tenia per hobby donar-nos lliçons de qualsevol tema i el que l'enfadava més, era que no tenia mai la raó.

Suposem que era així de repelent perquè la pobra no follava. D'això casi que en puc donar fe, perquè dormint a la habitació del costat i tenint un dormir molt fi, mai vaig sentir cap sorollet. A més a més, el fet que el paio es matés a palles ja es prou delatador...

Ella ho nega però és molt religiosa, ja que adorava a la Virgen Del Puño. Sempre li costava pagar i no volia gastar mai un ral... ara, una de les coses que molestava al Manel era que aquests diners que intentava estalviar amb tant afany, se'ls gastava amb compres estúpides com ara un vestit per a una botella.


...


To be continued

un dels dos fenòmenos: Lo SERGIO




mira deu ser la novetat de tenir un bloc que no em canso d'escriure

Ara us faré una descripció del Sergio. Un element que vivia al pis, bueno a l'habitació del fondo del pasillo. Us el descriuré.

Lo tio és de Mequinensa, la Franja de Ponent tot i que ell diu que és català però el més irònic és que és del PP.
És un tio molt llarg al que li fan molta pudor els peus i que es dutxa dos dies per setmana, ara quan es dutxa s'hi recrea, va casi tot lo dia amb un pijama de seda ( que es poliester xo bueno) i només es canvia per sortir al carrer.
Des del setembre fins que han marxat del pis, és a dir, han passat 6 mesos, ha passat per tres bars. En conclusió, treballa un mes i al següent cobra del paro.
Durant aquest mes en que està al paro es passa les 24 hores del dia jugant a la play amb la litrona o amb la botella de wiskie al costat i amb dos paquets de tabaco.
Segons ell, és hiperactiu tot i que no són principis d'hiperactivitat estar-se tot el dia al sofà.
Lo més fotut és a la nit quan, sense cap mena de prudència perquè la gent dorm, va al lavabo i o treu los mocs que té a la boca i els deixa a la pica, o vomita i no neteja la tapa o va al menjador i es fa palles mirant lo canal teletaxi (lo va pillar l'alba jejeje).
Quan està a la cuina, només hi pot ser ell perquè ho ocupa tot i a més fa molt fum i no engega l'estractor. Un altre aspecte relacionat amb la cuina és, que a l'alba li fotia el menjar de la nevera, als altres no però, és algo raro.
la seva inteligència no és que sigui molt abundant i amb un parell d'arguments el pentines ben pentinat.
bé, ja veieu que no acabaria mai, per tant la segona part la deixo per un altre dia.
Exposeu la vostra opinió respecte aquest "engendro".
apa, siau

La presentació!


Hola companys, bé, jo per seguir amb el que ha fet el Manel també em presentaré!

Jo sóc l'Anna Bru, sóc de Falset, ara mateix tinc 18 anys, però el dia 10 de maig en faré un més! Volia estudiar publicitat, com el Manel, però per culpa de la nota no va poder ser, ara estic fent 1r de Pedagogia a la Facultat de Ciències de l'educació i psicologia de la URV, i n'estic força contenta!

Al pis he passat per dos habitacions: la petita, que està al mig del passadis; i la que estic actualment, que és la més gran, està a la dreta de l'entrada del pis, té un balcó que dona al Ramon i Cajal, i la comparteixo amb la Gemma.
La veritat és que l'ambient al pis a millorat d'una manera favorable des que no hi són els INNOMBRABLES! Ara som quatre, tot i que en un principi hem de ser cinc.
Al pis tenim una mascota, el Toni (un peix), tot i que en un principi en teniem dos però l'altre, la Diana, es va morir; i també tenim dos plantes (el pi i l'alfàbrega).

Bé, crec que fins aquí arriba la meva presentació, no em ve res més a la ment que us pugui interresar. Espero que disfruteu amb les històries d'aquest pis!

Endavant i Salut!

ara la reflexió de l'Alba



Bé, doncs jo soc l'Alba.



Podriem dir que estic fent 1r d'Història de l'Art però no ens enganyarem, que això d'estudiar, no ho he fet mai.



Jo soc un terç de la part femenina que habita en aquest cau. La convivència és d'allò més bona, perque ens entenem a la perfecció. Anteriorment, aquí amb nosaltres intentaven viure un parell de personatges la mar de singulars però no m'entretindré a descriurel's ara, sinó que ja ho farem en un altre moment.



La meva habitació diguem que és la primera, perque dona justament al rebedor. Mira, coses de la distribució que tenien les cases antigues. De totes maneres, l'habitació és molt mona i acollidora però la seva finestra dona al celobert i clar, això és lleig.



Entre les meves aficions hi ha la música i el futbol, i un seguit de "coses frikis" com diu la Gemma.



Ens anirem veien per aquí. Salut i peles!



breu reflexió del Lolo (Manel)


Hola, bones

Vaig a fer el meu primer cometari al blog del pis i per això me presentaré.

Me dic Manel Sales Martori i estic fent 1r de publicitat i relacions públiques a Tàrraco. Visc a Guiamets tot i que hi ha un conflicte entre la gent pel que fa al tema d'on sóc perquè tant me sento de Guiamets com de Falset però a la gent li costa entendreu. ES LO QUE TIENE!!!

Al pis, s'ha donat lo cas que soc l'únic ésser masculí fet que suposa que la gent digui que soc afortunat i la veritat: No em puc queixar. Al pis hi estem molt bé tots després de que marxessin akells dos "engendros".

la meva habitació és la que està aïllada a l'altra banda del mejador i a la qual, durant l'hivern hi fa fred però amb l'estufa tot s'arregla. jeje.

bueno, no res este soc jo. vaig a sopr que ya és hora. adeu.

Benvinguts

Benvinguts al blog del principal primera.
Això només és una altra mostra de la molta feina però poques ganes que tenim de fer-la.
Som lo Manel, l'Anna, la Gemma i l'Alba, els 4 inquilins d'un pis un pèl caòtic però la mar de distret.
Aquí anirem penjant retalls de les nostres aventures i peripècies a la ciutat romana de la Tàrraco actual.
Passeu, passeu, que veureu lo piset!
(no s'espanteu, lo passillo és molt llarg i la cuina petita)