Hola, que tal!!! Avui us escriuré sobre les mascotes que hem tingut al pis.
Doncs bé, des de l'arribada al pis ja teniem decidit que voliem una mascota. Vam pensar que podriem tenir un hàmster però vam canviar d'opinió ja que són molt bruts i fan molta pudor. L'animal que naltros necessitavem havia de complir uns requisits. No podia ser brut ni fer pudor massa sovint, fet que descartava al hamster i qualsevol gat o gos, no podia fer soroll perquè molestaria, és a dir, que tots els ocells quedaven descartats. I vet aquí que només ens quedava un tipus d'animals, els aqüatics, per tant només ens podiem decidir entre tenir peixos o tortugues perquè granostes, serps i tot això mos fa com a "yuyu". Total que vam arribar a la conclusió que mos comprariem un peix, ja que les tortugues no mos feien massa el pes.
I ja ens veus un dia, l'Anna, l'Alba i jo cap a l'Eroski a comprar-nos un peix. quan vam arribar a la botiga vam començar a mirar-ho tot, peixeres, pedretes, algun element decoratiu i, evidentment, els peixos. Finalment, vam arribar a la conclusió de que agafariem una peixera d'aquestes de bola de vidre, unes pedretes marró i una herba, que la veritat, fa més nosa que servei. Pel que fa als peixos, eren molt petits i vam decidir agafar-ne dos el Toni i la Diana. El Toni és de color taronja i la Diana és platejada amb la part superior també taronja, és una mica més gran que el Toni.
Després vam passar pel Caprabo a comprar aigua, ja que els peixos se'ns haurien mort amb l'aigua de l'aixeta o més ben dit la "lejía" que surt per l'aixeta i quen vam arribar a casa els hi vam preparar la peixera i els hi vam donar menjar. Feien la mar de goig allà, sobre la taula.
Al cap d'uns dies vam averiguar que la Diana era una golafre i que es menjava la seva ració i la del Toni, que el pobre, suposadament, passava gana. A més quan posaves el dit a la peixera també venia de seguida i feia con si se'l mengés. Total, que un dijous vam fer un sopar a casa i van venir els amics de l'Anna, una companya de la carrera de l'Alba, i vam fer uns beures. Total que erem unes 15 o 20 persones en aquell menjadori després vam anar cap al port i tot i l'endemà que l'Alba es va aixecar va trobar el cadàver de la Diana flotant a la peixera. Potser és una casualitat i que s'hagúes mort empatxada o és que algú la va assassinar!!!
El cas és que naltros no la trobem a faltar, però qui la troba menys a faltar és el Toni que des d'aleshores pot mejra tranqil·lament sense que ningú li foti el dinar. la veritat és que se'l veu més content.
El Toni continua viu i viu feliç a la peixera tot i que continua sense menjar gaire perquè ara qui no li dóna menjar som nosaltres, que no hi pensem. A més a més últimament no pensem massa en canviar-li l'aigua i el pobre viu en un femer.
Bé això és un breu resum de la història de les nostres mascotes. Fins una altra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario