Ja arriba el Nadal i aquest any hem decidit decorar el piso.
Quan trobem el moment, d'anar als xinos a trobar alguna cosa barata i mona... es clar.
Aquest any, els horaris entre tots son molt poc semblants i pràcticament que només ens reunim tots a l'hora de sopar. Si més no, hem de trobar un moment per fer-ho, i aviat. sinó, ja no caldrà decorar res!
El Toni, s'ha anticipat unes vacances i ja és a Cals Bru: fa un mega aqüeducte des d'aquest pont fins després de les festes de Nadal. La Montse (la mare de l'Anna, deu estar contenta, per que després de cuidar al Toni durant l'estiu, li ha agafat carinyo).
Aviat, ens posem adsl. Si déu vol.
Queda menys per que el Manel cumpleixi els 19, i per tant, toca soparillo.
Amic invisible
Sopar despedida de l'any.
12.06.2007
11.02.2007
Ja tenim lo fotolog!
Com us avançavem els dies anteriors, voliem crear un fotolog del pis, i finalment ja ha estat creat!
www.fotolog.com/lo_5e_primera
Assistència obligatòria!!!!
www.fotolog.com/lo_5e_primera
Assistència obligatòria!!!!
10.20.2007
10.07.2007
Felicitats Jess!!!
Felicitats Jess!!! El passat dijous vam celebrar la pujada d'anys d'un més del pis, de la Jess! Vam començar la nit amb un tast del Sing Star, vam sopar (pizzes i pa amb tomata amb embotit, per variar XD ) aquest cop de convidat teniem a l'Aleix. Després de sopar vam fer la ceremonia del passtís i finalment vam fer unes batalles al Sing Star (equip blau: aleix, alba i gemma; equip vermell: manel, jess i anna), em sembla que totes les victories van ser pel equip blau.Mentre jugavem al Sing Star l'hi vam donar el regal a la Jess (de broma uns retoladors, i com a rgal sèrio una sudadera i un jersei del Benetton. Finalment vam anar a la Vaqueria que tocava la Soul Machine i a les 3 i pico cap a casa!
El pròxim: el 10 de desembre el Manel!
Salut!
10.03.2007
Un més...!
.JPG)
Els anys passen, i la Gemma ja ha fet els 19. El seu cumple va caure per Santa Tecla, per tan vam organitzar un soparillo, per no canviar la costum un pa amb tomata i embutit, i així vam celebrar-ho.
Després vam surtir, vam anar a la plaça del rei que feien un grupillo que era animat, quan es va acabar vam anar direcció al port, i allí vam estar fins a les 5 o 5 i pico.
Aquest dijous celebrarem lo de la Jess, properament ja penjarem la foto.
Salut!
9.30.2007
RETORN
No és ben bé un retorn, ja que s'estrena al 5e Primera. Si més no, és el retorn a tardes de poca feina que ocupava ella tota l'atenció.
Gràcies a la Tieta Marina...
Benvinguda la Playstation 2!
9.29.2007
Primeres valoracions
Ja passats uns dies de convivència, i passada santa Tecla, ja hem tingut els primers dies de convivència tots al nou pis.
Ja estàn repartides les tasques setmanals, cadascú instalat totalment a la seva habitació, la J`essica està pràcticament adaptada, la compra feta i els retocs finals més o menys enllestits.
Encara queda, fer un recull del que ens ha de revisar l'agència.
A partir d'ara, intentarem passar les setmanes en companyia, rajant dels enjendros que vivien al final del passadís del Principal.
Sort que, ben avinguts, passen les setmanes ràpid.
Ja estàn repartides les tasques setmanals, cadascú instalat totalment a la seva habitació, la J`essica està pràcticament adaptada, la compra feta i els retocs finals més o menys enllestits.
Encara queda, fer un recull del que ens ha de revisar l'agència.
A partir d'ara, intentarem passar les setmanes en companyia, rajant dels enjendros que vivien al final del passadís del Principal.
Sort que, ben avinguts, passen les setmanes ràpid.
9.20.2007
9.16.2007
Santa Tecla '07
Per qui no ho sapigui, fem saber que aquesta setmana i fins el dimart de la vinent serà Santa Tecla. Això vol dir que aquesta setmana serà una setmana mogudeta: gent per casa, anar a durmir tard, aixecar-nos aviat, fallar en alguna que altra classe per tal de poder assistir en algun acte de les festes, etc. Tot i això, ho superarem i d'aqui no res direm: osti mira, ja ha passat Santa Tecla, esl o que té, tot lo bo s'acaba.
Finalment, només dir Bones Festes a tothom i que ja farem un escrit per explicar alguna aventura d'aquestes festes.
Finalment, només dir Bones Festes a tothom i que ja farem un escrit per explicar alguna aventura d'aquestes festes.
9.07.2007
Setembre - Junts de nou per primer cop
El mes que anuncia la tornada a classes.
El mes que senyala el final de l'estiu.
El mes dels fascicles.
El mes de les despeses.
El mes de tornar a posar ordre a l'armari.
A nosaltres ens diu que tornem a viure tots junts sota el mateix sostre.
Junts de nou per primer cop,
poder continuar o tornar a començar,
però tant se val, avui pot ser demà
i riure pot ser plorar.
Junts de nou,
passem lentament
les hores que encara ens quedaran
per compartir
moltes nits plegats
que mai no es perdran.
No sé fins quan
haurem de ser valents.
No sé fins quan,
si per sempre més.
Però si demà ja no puc somniar
o no puc seguir, fes-ho per mi.
Junts de nou
tornar a navegar
lluny del temporal
sense port on tornar.
Però tant se val,
el vent ens portarà,
qui sap on ens durà?
SAU - Junts de nou per primer cop
*Per tots aquells que hem passat, i per tots els que passarem.
El mes que senyala el final de l'estiu.
El mes dels fascicles.
El mes de les despeses.
El mes de tornar a posar ordre a l'armari.
A nosaltres ens diu que tornem a viure tots junts sota el mateix sostre.
Junts de nou per primer cop,
poder continuar o tornar a començar,
però tant se val, avui pot ser demà
i riure pot ser plorar.
Junts de nou,
passem lentament
les hores que encara ens quedaran
per compartir
moltes nits plegats
que mai no es perdran.
No sé fins quan
haurem de ser valents.
No sé fins quan,
si per sempre més.
Però si demà ja no puc somniar
o no puc seguir, fes-ho per mi.
Junts de nou
tornar a navegar
lluny del temporal
sense port on tornar.
Però tant se val,
el vent ens portarà,
qui sap on ens durà?
SAU - Junts de nou per primer cop
*Per tots aquells que hem passat, i per tots els que passarem.
8.24.2007
"Sigue a la cucaracha"
Un dels problemes de Tarragona, és la permanent presència d'un insecte força desagradable: la "cucaraxa".
No és estrany trobar-ne pel carrer, en algun establiment, o en alguna casa.
L'animal, pel que es veu, s'alimenta de qualsevol cosa i sobreviu amb poc. He llegit pel meravellós món internauta, que poden viure setmanes menjant tan sols la pega d'un segell. Que són més actives de nit que de dia, que n'hi ha 3.500 varietats, que són gairebé cegues, que no son estacionals i que són difícils d'erradicar...
També he llegit altres coses que, "para que no cunda el pánico" me les guardo per a mi...
Tornant al tema de l'animalet, el nou pis sembla que l'hi agradi. Si més no, en una setmana m'he n'he trobat 5. I queda constatat que realment entren a la cuina per la galeria, concretament pel forat de darrere del rentaplats. Degut a la impossibilitat de tapar-lo des de fora, haurem de treure lo rentaplats i tapar-lo des de dins si volem deixar de tenir la seva companyia.
La famosa cançó de "La cucaraaaaachaaaa, la cucaraaaaaaachaaaaa, ya no puede caminaaaaaaaaar..." no la salvarà dels atacs de l'insecticida. Que la cançó molt simpàtica, però la bèstia és ben fea.
No és estrany trobar-ne pel carrer, en algun establiment, o en alguna casa.
L'animal, pel que es veu, s'alimenta de qualsevol cosa i sobreviu amb poc. He llegit pel meravellós món internauta, que poden viure setmanes menjant tan sols la pega d'un segell. Que són més actives de nit que de dia, que n'hi ha 3.500 varietats, que són gairebé cegues, que no son estacionals i que són difícils d'erradicar...
També he llegit altres coses que, "para que no cunda el pánico" me les guardo per a mi...
Tornant al tema de l'animalet, el nou pis sembla que l'hi agradi. Si més no, en una setmana m'he n'he trobat 5. I queda constatat que realment entren a la cuina per la galeria, concretament pel forat de darrere del rentaplats. Degut a la impossibilitat de tapar-lo des de fora, haurem de treure lo rentaplats i tapar-lo des de dins si volem deixar de tenir la seva companyia.
La famosa cançó de "La cucaraaaaachaaaa, la cucaraaaaaaachaaaaa, ya no puede caminaaaaaaaaar..." no la salvarà dels atacs de l'insecticida. Que la cançó molt simpàtica, però la bèstia és ben fea.
8.18.2007
COMPTE ENRERE
Al passar llista a les festes de Sant Magí han degut veure que no ens hem presentat.
Però tranquils...
Estem agafant forçes...
per SANTA TECLA.
Però tranquils...
Estem agafant forçes...
per SANTA TECLA.
8.07.2007
Ja està
Per fí, hem buidat i netejat lo Principal Primera. Per fí, hem omplert, ordenat i netejat, lo Cinquè primera.
Ja hem tornat les claus, i ens han tornat la fiança. He vist com al expropietari li dolia tornar-nos-la. No pas perque l'hi haguem fet maleses al pis, no. Més aviat al contrari: erem los primers a pagar el mes, feiem poques festes i el teniem net. Bé, tampoc era per llepar els racons, però segur que estava molt més net que la majoria de pisos d'estudiants.
La qüestió d'aquell home, és que és de la Virgen del Puño i li dolia tornar-nos els diners, que a la fi i al cap, eren nostres.
De totes maneres, ara ja no l'haurem d'aguantar més!
(per cert, s'anul·la la intenció d'anar un dia a sopar al Cañas y Tapas algun dia abans de baixar al Port... que resulta que ara hi treballa l'Ogro)
Ja hem tornat les claus, i ens han tornat la fiança. He vist com al expropietari li dolia tornar-nos-la. No pas perque l'hi haguem fet maleses al pis, no. Més aviat al contrari: erem los primers a pagar el mes, feiem poques festes i el teniem net. Bé, tampoc era per llepar els racons, però segur que estava molt més net que la majoria de pisos d'estudiants.
La qüestió d'aquell home, és que és de la Virgen del Puño i li dolia tornar-nos els diners, que a la fi i al cap, eren nostres.
De totes maneres, ara ja no l'haurem d'aguantar més!
(per cert, s'anul·la la intenció d'anar un dia a sopar al Cañas y Tapas algun dia abans de baixar al Port... que resulta que ara hi treballa l'Ogro)
8.04.2007
Ja tenim pis!
Com ja sabeu aquest any ens hem decidit a canviar de pis. Al pis que estavem no teniem gaire llum de l'exterior, la cuina era petita, un dels lavabos també i els sofas eren incomodos, en fi, que tenia molts defectes però hi estavem bé, però quan vam saber que el propietari m'hos augmentava 50€ el lloguer del pis ja vam canviar d'opinio.
Així doncs ens vam disposar a buscar pis, vam rondar immobiliaries, pisos, també vam mirar a la borsa d'habitatge de la URV i els diaris però res, no trobavem cap xollo...per uns dies ens vam veure al carrer. Finalment, un dia al matí la Gemma i l'Alba, mentre tornaven a intentar trobar pis, van entrar a una immobiliaria, Finques Matrí que està al carrer Compte de Rius. Allí es van il·luminar i van preguntar si tenien pisos de 3 habitacions dobles, i sorpresa, vam tenir sort i vam trobar el xollo!
Un 5e pis al carrer Ramon i Cajal, número 33 (edifici Aquarium, un dels primers pisos de Tarragona que va tenir piscina), tres habitacions dobles, dos banys complets, cuina gran tota equipada (fins i tot amb rentaplats), un menjador amb llum, sofas còmodes, ascensor, porter i el més important, PISCINA!
Evidentment vam dir que el voliem i ara ja es nostre, així que les proximes histories que expliquem seran del nou pis.
8.03.2007
MUDANÇA
ESTEM DE TRASLLAT. AVIAT TINDREM NOVES AVENTURES A EXPLICAR SOBRE EL NOU PIS FRANC.
I COM NO, TAMBÉ EN RECORDAREM DE LES HISTORIES D'AQUEST PERIODE AL PRINCIPAL PRIMERA.
TOT LO BO ES FA ESPERAR.
7.27.2007
Com canviar de pis... y no morir en el inento
Resulta que, una mica tips de que el propietari ens foti lo pèl, vam decidir buscar un altre pis.
I es que aquest, és una mica trist per que gairebé no te llum, el propietari ens vigila cada 2 per 3, ens falta una persona i ens augmenta el lloguer.
Decidides, i sense tenir-les totes, vam anar a parlar amb lo propietari. La sorpresa va ser que no hi va posar cap pega, al contrari, per que així apujaria encara molt més el lloguer.
Finalment, la Jessica serà la propera a ingressar al komando i ja casi que no calia canviar. Però mira, ja haviem parlat amb lo Fransis, així que vam anar a mirar pisos igualment.
Aquí va començar una aventura:
Les pisos de les Tietes no hi ha hagut manera de veure'ls. La noia de l'agència, devia ser una mica tonta... En fí. Que el primer pis que vam veure la Gemma i jo, era una mica molt cutre. Sense cap armari més que un empotrat al revedor. I clar, no ens vestirem tots junts davant de la porta!!!
De totes maneres, el pis era super car, per que estava a la mateixa rambla. El preu també incloia una cucaraxa que rondava pel menjadoret.
L'altre que ens van ensenyar, era a l'Avinguda Catalunya. La sorpresa va ser arribar i trobar la porta oberta amb una bossa de drum fent de falca. Lo de la immobiliaria no es va tallar un pèl i vam entrar a dintre a veure'l. La terrassa era molt maca, que va ser l'únic que vam veure, ja que a les habitacions hi havia gent dormint.
Flipa.
Vam continuar carrer avall i una altra agència ens va ensenyar un pis de familia. Bastant acceptable, l'únic que haviem de dormir uns en llit de matrimoni, i els altres a una habitació de nens, amb els armaris bastant reduïts.
Una altra dona, ens va ensenyar 2pisos més, que estaven amoblats, per lo menos, als anys 30. Sí, les habitacions eren d'aquelles de moble fosc que només hi faltava una creu al capçal del llit. Horrible.
Vam anar mirant més agències i després a dinar. Quan van arribar l'Anna i el Manel, vam anar a veure un altre que ens semblava que estaria bé. Preu assequible per ser que era la zona rica. Una passada de pis. Problema? Que la Jess no hi cap.
Continuant mirant, en tota la tarda només vam poder anar a una altra agència que es van tenir molta estona esperant, i que van acabar ensenyant-nos el pis de família.
Pèrdua de temps.
Finalment, haviem de veure un pis amb zona comunitaria, que no vam poder trobar... per que la senyora de l'agència no sabia on era.
A todo esto... ens vam quedar sense veure més pisos i hi haurem de tornar dilluns.
A veure si tenim sort, o ens quedarem al carrer...
I es que aquest, és una mica trist per que gairebé no te llum, el propietari ens vigila cada 2 per 3, ens falta una persona i ens augmenta el lloguer.
Decidides, i sense tenir-les totes, vam anar a parlar amb lo propietari. La sorpresa va ser que no hi va posar cap pega, al contrari, per que així apujaria encara molt més el lloguer.
Finalment, la Jessica serà la propera a ingressar al komando i ja casi que no calia canviar. Però mira, ja haviem parlat amb lo Fransis, així que vam anar a mirar pisos igualment.
Aquí va començar una aventura:
Les pisos de les Tietes no hi ha hagut manera de veure'ls. La noia de l'agència, devia ser una mica tonta... En fí. Que el primer pis que vam veure la Gemma i jo, era una mica molt cutre. Sense cap armari més que un empotrat al revedor. I clar, no ens vestirem tots junts davant de la porta!!!
De totes maneres, el pis era super car, per que estava a la mateixa rambla. El preu també incloia una cucaraxa que rondava pel menjadoret.
L'altre que ens van ensenyar, era a l'Avinguda Catalunya. La sorpresa va ser arribar i trobar la porta oberta amb una bossa de drum fent de falca. Lo de la immobiliaria no es va tallar un pèl i vam entrar a dintre a veure'l. La terrassa era molt maca, que va ser l'únic que vam veure, ja que a les habitacions hi havia gent dormint.
Flipa.
Vam continuar carrer avall i una altra agència ens va ensenyar un pis de familia. Bastant acceptable, l'únic que haviem de dormir uns en llit de matrimoni, i els altres a una habitació de nens, amb els armaris bastant reduïts.
Una altra dona, ens va ensenyar 2pisos més, que estaven amoblats, per lo menos, als anys 30. Sí, les habitacions eren d'aquelles de moble fosc que només hi faltava una creu al capçal del llit. Horrible.
Vam anar mirant més agències i després a dinar. Quan van arribar l'Anna i el Manel, vam anar a veure un altre que ens semblava que estaria bé. Preu assequible per ser que era la zona rica. Una passada de pis. Problema? Que la Jess no hi cap.
Continuant mirant, en tota la tarda només vam poder anar a una altra agència que es van tenir molta estona esperant, i que van acabar ensenyant-nos el pis de família.
Pèrdua de temps.
Finalment, haviem de veure un pis amb zona comunitaria, que no vam poder trobar... per que la senyora de l'agència no sabia on era.
A todo esto... ens vam quedar sense veure més pisos i hi haurem de tornar dilluns.
A veure si tenim sort, o ens quedarem al carrer...
7.18.2007
L'Alhambra
L'Alhambra, també coneguda amb el nom de "la xatos", és un bar/cerveseria una mica peculiar.
"La xatos" es troba al carrer Estanislau Figueres, aprop de l'Imperial i de la Facultat de Lletres, l'anomenem "la xatos" ja que l'ama, quan hi anem sempre ens diu: Hola xatos, quin munt de temps xatos, ja marxeu xatos?, és una mica Tabola! La dona és molt agradable i molt ampla, ja que avegades quan l'hi demanes patates et diu: es tu mateix i les agafes. Suposo que això és una de les raons per les quals hi anem. Un altra raò, i d'un pes força considerable, és la famosa cervesa de presec! Està boníssima! A més a més el preu és prou assequible (2€). Vicien molt, al entrar penses: avui només en faré una! Però és impossible! No només n'hi ha de presec, sinó que d'altres gustos com ara de plàtan, de cirera, entre altres.
Un altra cosa peculiar són les taules. Són unes taules no molt grans d'uns 20 o 25 centímetres de diàmetre, a les quals damunt hi ha un mantel una mica lleig i si no recordo malament a conjunt dels coixins del sofà, que arriba fins al terra, damunt el manel i de la mateixa mida del sobre de la taula hi ha un plàstic dur i transparent per tal que no es mullin les "estovalles". El plàstic no està pas enganxat a la taula i això fa que la gent escrigui notetes a qualsevol paper i les deixin sota el plàstic.
Tot i ser una mica "antro" és molt acullidor, ja que sempre hi ha estudiants i es crea un ambient estudiantil.
El defecte: que es pot fumar.
Anècdota: l'Alba i els seus companys de classe hi van trobar una cuca, cosa poc estranya venint de Tgn.
7.09.2007
NADAL EN PLE JULIOL.
Ja és temps de piscina, gelats i nits a la fresca.
Obviament, al poble.
L'últim sopar, va ser a la platja del Miracle, a l'espera dels focs (per cert, horribles) de la companyia txeca. Birra, bocata, patates i olives a l'arena.
A vegades son els millors sopars.
Jo hem quedaré "de guardia" al pis franc, a l'espera de noticies del komando que, en principi, es veurà ampliat amb un nou membre.
Tothom torna a casa, com el turró per nadal.
Que vagi molt bé l'estiu, cada un al seu lloc.
Ja és temps de piscina, gelats i nits a la fresca.
Obviament, al poble.
L'últim sopar, va ser a la platja del Miracle, a l'espera dels focs (per cert, horribles) de la companyia txeca. Birra, bocata, patates i olives a l'arena.
A vegades son els millors sopars.
Jo hem quedaré "de guardia" al pis franc, a l'espera de noticies del komando que, en principi, es veurà ampliat amb un nou membre.
Tothom torna a casa, com el turró per nadal.
Que vagi molt bé l'estiu, cada un al seu lloc.
6.27.2007
Dies d'estiu al Principal
Bueno, ja tornem a estar al completo al pis.
Aquesta és la setmana de despedida, pq després si que hem quedo només jo. Per anar fent boca, estem fent un Sing Star.
Ole ole, la festa al principal primera!
Aquesta és la setmana de despedida, pq després si que hem quedo només jo. Per anar fent boca, estem fent un Sing Star.
Ole ole, la festa al principal primera!
6.18.2007
Malsons
L'altre dia vaig somniar amb la gorda innombrable.
El somni era així:
Jo arribava al pis, i la gorda esperava asseguda al sofà amb la tv apagada. Resulta que s'havia fet copies de les claus abans de marxar i havia entrat quan nosaltres no hi erem. Reclamava que a ella no li arribaven cartes al nou pis i que les teniem nosaltres tan sí com no. Que les havia buscat pel moble i que les haviem de tenir amagades per algún lloc.
I que ens denunciaria.
Evidentment, li vaig dir que nosaltres la denunciariem per entrar a casa nostra, i que no teniem pas cartes seves.
Ella insistia, i m'amençava més.
Aleshores, apareixia el Manel, i la gorda començava a amenaçar-lo i a insultar-lo.
Cridava com una histèrica, la molt idiota.
Ens la treurem mai de sobre?
Nos persigue...
El somni era així:
Jo arribava al pis, i la gorda esperava asseguda al sofà amb la tv apagada. Resulta que s'havia fet copies de les claus abans de marxar i havia entrat quan nosaltres no hi erem. Reclamava que a ella no li arribaven cartes al nou pis i que les teniem nosaltres tan sí com no. Que les havia buscat pel moble i que les haviem de tenir amagades per algún lloc.
I que ens denunciaria.
Evidentment, li vaig dir que nosaltres la denunciariem per entrar a casa nostra, i que no teniem pas cartes seves.
Ella insistia, i m'amençava més.
Aleshores, apareixia el Manel, i la gorda començava a amenaçar-lo i a insultar-lo.
Cridava com una histèrica, la molt idiota.
Ens la treurem mai de sobre?
Nos persigue...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
