Dates senyalades

Ja arriba el Nadal i aquest any hem decidit decorar el piso.

Quan trobem el moment, d'anar als xinos a trobar alguna cosa barata i mona... es clar.


Aquest any, els horaris entre tots son molt poc semblants i pràcticament que només ens reunim tots a l'hora de sopar. Si més no, hem de trobar un moment per fer-ho, i aviat. sinó, ja no caldrà decorar res!


El Toni, s'ha anticipat unes vacances i ja és a Cals Bru: fa un mega aqüeducte des d'aquest pont fins després de les festes de Nadal. La Montse (la mare de l'Anna, deu estar contenta, per que després de cuidar al Toni durant l'estiu, li ha agafat carinyo).

Aviat, ens posem adsl. Si déu vol.

Queda menys per que el Manel cumpleixi els 19, i per tant, toca soparillo.

Amic invisible

Sopar despedida de l'any.

Ja tenim lo fotolog!

Com us avançavem els dies anteriors, voliem crear un fotolog del pis, i finalment ja ha estat creat!

www.fotolog.com/lo_5e_primera

Assistència obligatòria!!!!

És hora de fer el salt...

Pròximament...


Lo Cinquè Primera estrenarà FOTOLOG!

Felicitats Jess!!!

Felicitats Jess!!! El passat dijous vam celebrar la pujada d'anys d'un més del pis, de la Jess! Vam començar la nit amb un tast del Sing Star, vam sopar (pizzes i pa amb tomata amb embotit, per variar XD ) aquest cop de convidat teniem a l'Aleix. Després de sopar vam fer la ceremonia del passtís i finalment vam fer unes batalles al Sing Star (equip blau: aleix, alba i gemma; equip vermell: manel, jess i anna), em sembla que totes les victories van ser pel equip blau.
Mentre jugavem al Sing Star l'hi vam donar el regal a la Jess (de broma uns retoladors, i com a rgal sèrio una sudadera i un jersei del Benetton. Finalment vam anar a la Vaqueria que tocava la Soul Machine i a les 3 i pico cap a casa!

El pròxim: el 10 de desembre el Manel!

Salut!

Un més...!

Els anys passen, i la Gemma ja ha fet els 19. El seu cumple va caure per Santa Tecla, per tan vam organitzar un soparillo, per no canviar la costum un pa amb tomata i embutit, i així vam celebrar-ho.

Després vam surtir, vam anar a la plaça del rei que feien un grupillo que era animat, quan es va acabar vam anar direcció al port, i allí vam estar fins a les 5 o 5 i pico.

Aquest dijous celebrarem lo de la Jess, properament ja penjarem la foto.

Salut!

RETORN

No és ben bé un retorn, ja que s'estrena al 5e Primera. Si més no, és el retorn a tardes de poca feina que ocupava ella tota l'atenció.

Gràcies a la Tieta Marina...

Benvinguda la Playstation 2!

Primeres valoracions

Ja passats uns dies de convivència, i passada santa Tecla, ja hem tingut els primers dies de convivència tots al nou pis.

Ja estàn repartides les tasques setmanals, cadascú instalat totalment a la seva habitació, la J`essica està pràcticament adaptada, la compra feta i els retocs finals més o menys enllestits.

Encara queda, fer un recull del que ens ha de revisar l'agència.

A partir d'ara, intentarem passar les setmanes en companyia, rajant dels enjendros que vivien al final del passadís del Principal.

Sort que, ben avinguts, passen les setmanes ràpid.

SANTA TECLA!

Santa Tecla '07

Per qui no ho sapigui, fem saber que aquesta setmana i fins el dimart de la vinent serà Santa Tecla. Això vol dir que aquesta setmana serà una setmana mogudeta: gent per casa, anar a durmir tard, aixecar-nos aviat, fallar en alguna que altra classe per tal de poder assistir en algun acte de les festes, etc. Tot i això, ho superarem i d'aqui no res direm: osti mira, ja ha passat Santa Tecla, esl o que té, tot lo bo s'acaba.


Finalment, només dir Bones Festes a tothom i que ja farem un escrit per explicar alguna aventura d'aquestes festes.

Setembre - Junts de nou per primer cop

El mes que anuncia la tornada a classes.
El mes que senyala el final de l'estiu.
El mes dels fascicles.
El mes de les despeses.
El mes de tornar a posar ordre a l'armari.

A nosaltres ens diu que tornem a viure tots junts sota el mateix sostre.


Junts de nou per primer cop,
poder continuar o tornar a començar,
però tant se val, avui pot ser demà
i riure pot ser plorar.
Junts de nou,
passem lentament
les hores que encara ens quedaran
per compartir
moltes nits plegats
que mai no es perdran.
No sé fins quan
haurem de ser valents.
No sé fins quan,
si per sempre més.
Però si demà ja no puc somniar
o no puc seguir, fes-ho per mi.
Junts de nou
tornar a navegar
lluny del temporal
sense port on tornar.
Però tant se val,
el vent ens portarà,
qui sap on ens durà?

SAU - Junts de nou per primer cop


*Per tots aquells que hem passat, i per tots els que passarem.

"Sigue a la cucaracha"

Un dels problemes de Tarragona, és la permanent presència d'un insecte força desagradable: la "cucaraxa".





No és estrany trobar-ne pel carrer, en algun establiment, o en alguna casa.





L'animal, pel que es veu, s'alimenta de qualsevol cosa i sobreviu amb poc. He llegit pel meravellós món internauta, que poden viure setmanes menjant tan sols la pega d'un segell. Que són més actives de nit que de dia, que n'hi ha 3.500 varietats, que són gairebé cegues, que no son estacionals i que són difícils d'erradicar...





També he llegit altres coses que, "para que no cunda el pánico" me les guardo per a mi...





Tornant al tema de l'animalet, el nou pis sembla que l'hi agradi. Si més no, en una setmana m'he n'he trobat 5. I queda constatat que realment entren a la cuina per la galeria, concretament pel forat de darrere del rentaplats. Degut a la impossibilitat de tapar-lo des de fora, haurem de treure lo rentaplats i tapar-lo des de dins si volem deixar de tenir la seva companyia.





La famosa cançó de "La cucaraaaaachaaaa, la cucaraaaaaaachaaaaa, ya no puede caminaaaaaaaaar..." no la salvarà dels atacs de l'insecticida. Que la cançó molt simpàtica, però la bèstia és ben fea.

COMPTE ENRERE

Al passar llista a les festes de Sant Magí han degut veure que no ens hem presentat.

Però tranquils...


Estem agafant forçes...





per SANTA TECLA.

Ja està

Per fí, hem buidat i netejat lo Principal Primera. Per fí, hem omplert, ordenat i netejat, lo Cinquè primera.

Ja hem tornat les claus, i ens han tornat la fiança. He vist com al expropietari li dolia tornar-nos-la. No pas perque l'hi haguem fet maleses al pis, no. Més aviat al contrari: erem los primers a pagar el mes, feiem poques festes i el teniem net. Bé, tampoc era per llepar els racons, però segur que estava molt més net que la majoria de pisos d'estudiants.
La qüestió d'aquell home, és que és de la Virgen del Puño i li dolia tornar-nos els diners, que a la fi i al cap, eren nostres.

De totes maneres, ara ja no l'haurem d'aguantar més!

(per cert, s'anul·la la intenció d'anar un dia a sopar al Cañas y Tapas algun dia abans de baixar al Port... que resulta que ara hi treballa l'Ogro)

Ja tenim pis!

Com ja sabeu aquest any ens hem decidit a canviar de pis. Al pis que estavem no teniem gaire llum de l'exterior, la cuina era petita, un dels lavabos també i els sofas eren incomodos, en fi, que tenia molts defectes però hi estavem bé, però quan vam saber que el propietari m'hos augmentava 50€ el lloguer del pis ja vam canviar d'opinio.

Així doncs ens vam disposar a buscar pis, vam rondar immobiliaries, pisos, també vam mirar a la borsa d'habitatge de la URV i els diaris però res, no trobavem cap xollo...per uns dies ens vam veure al carrer. Finalment, un dia al matí la Gemma i l'Alba, mentre tornaven a intentar trobar pis, van entrar a una immobiliaria, Finques Matrí que està al carrer Compte de Rius. Allí es van il·luminar i van preguntar si tenien pisos de 3 habitacions dobles, i sorpresa, vam tenir sort i vam trobar el xollo!

Un 5e pis al carrer Ramon i Cajal, número 33 (edifici Aquarium, un dels primers pisos de Tarragona que va tenir piscina), tres habitacions dobles, dos banys complets, cuina gran tota equipada (fins i tot amb rentaplats), un menjador amb llum, sofas còmodes, ascensor, porter i el més important, PISCINA!

Evidentment vam dir que el voliem i ara ja es nostre, així que les proximes histories que expliquem seran del nou pis.

MUDANÇA

ESTEM DE TRASLLAT. AVIAT TINDREM NOVES AVENTURES A EXPLICAR SOBRE EL NOU PIS FRANC.

I COM NO, TAMBÉ EN RECORDAREM DE LES HISTORIES D'AQUEST PERIODE AL PRINCIPAL PRIMERA.

TOT LO BO ES FA ESPERAR.

Com canviar de pis... y no morir en el inento

Resulta que, una mica tips de que el propietari ens foti lo pèl, vam decidir buscar un altre pis.

I es que aquest, és una mica trist per que gairebé no te llum, el propietari ens vigila cada 2 per 3, ens falta una persona i ens augmenta el lloguer.

Decidides, i sense tenir-les totes, vam anar a parlar amb lo propietari. La sorpresa va ser que no hi va posar cap pega, al contrari, per que així apujaria encara molt més el lloguer.

Finalment, la Jessica serà la propera a ingressar al komando i ja casi que no calia canviar. Però mira, ja haviem parlat amb lo Fransis, així que vam anar a mirar pisos igualment.

Aquí va començar una aventura:

Les pisos de les Tietes no hi ha hagut manera de veure'ls. La noia de l'agència, devia ser una mica tonta... En fí. Que el primer pis que vam veure la Gemma i jo, era una mica molt cutre. Sense cap armari més que un empotrat al revedor. I clar, no ens vestirem tots junts davant de la porta!!!
De totes maneres, el pis era super car, per que estava a la mateixa rambla. El preu també incloia una cucaraxa que rondava pel menjadoret.

L'altre que ens van ensenyar, era a l'Avinguda Catalunya. La sorpresa va ser arribar i trobar la porta oberta amb una bossa de drum fent de falca. Lo de la immobiliaria no es va tallar un pèl i vam entrar a dintre a veure'l. La terrassa era molt maca, que va ser l'únic que vam veure, ja que a les habitacions hi havia gent dormint.
Flipa.

Vam continuar carrer avall i una altra agència ens va ensenyar un pis de familia. Bastant acceptable, l'únic que haviem de dormir uns en llit de matrimoni, i els altres a una habitació de nens, amb els armaris bastant reduïts.

Una altra dona, ens va ensenyar 2pisos més, que estaven amoblats, per lo menos, als anys 30. Sí, les habitacions eren d'aquelles de moble fosc que només hi faltava una creu al capçal del llit. Horrible.

Vam anar mirant més agències i després a dinar. Quan van arribar l'Anna i el Manel, vam anar a veure un altre que ens semblava que estaria bé. Preu assequible per ser que era la zona rica. Una passada de pis. Problema? Que la Jess no hi cap.

Continuant mirant, en tota la tarda només vam poder anar a una altra agència que es van tenir molta estona esperant, i que van acabar ensenyant-nos el pis de família.
Pèrdua de temps.

Finalment, haviem de veure un pis amb zona comunitaria, que no vam poder trobar... per que la senyora de l'agència no sabia on era.

A todo esto... ens vam quedar sense veure més pisos i hi haurem de tornar dilluns.

A veure si tenim sort, o ens quedarem al carrer...

L'Alhambra

L'Alhambra, també coneguda amb el nom de "la xatos", és un bar/cerveseria una mica peculiar.

"La xatos" es troba al carrer Estanislau Figueres, aprop de l'Imperial i de la Facultat de Lletres, l'anomenem "la xatos" ja que l'ama, quan hi anem sempre ens diu: Hola xatos, quin munt de temps xatos, ja marxeu xatos?, és una mica Tabola! La dona és molt agradable i molt ampla, ja que avegades quan l'hi demanes patates et diu: es tu mateix i les agafes. Suposo que això és una de les raons per les quals hi anem. Un altra raò, i d'un pes força considerable, és la famosa cervesa de presec! Està boníssima! A més a més el preu és prou assequible (2€). Vicien molt, al entrar penses: avui només en faré una! Però és impossible! No només n'hi ha de presec, sinó que d'altres gustos com ara de plàtan, de cirera, entre altres.

Un altra cosa peculiar són les taules. Són unes taules no molt grans d'uns 20 o 25 centímetres de diàmetre, a les quals damunt hi ha un mantel una mica lleig i si no recordo malament a conjunt dels coixins del sofà, que arriba fins al terra, damunt el manel i de la mateixa mida del sobre de la taula hi ha un plàstic dur i transparent per tal que no es mullin les "estovalles". El plàstic no està pas enganxat a la taula i això fa que la gent escrigui notetes a qualsevol paper i les deixin sota el plàstic.

Tot i ser una mica "antro" és molt acullidor, ja que sempre hi ha estudiants i es crea un ambient estudiantil.

El defecte: que es pot fumar.

Anècdota: l'Alba i els seus companys de classe hi van trobar una cuca, cosa poc estranya venint de Tgn.

NADAL EN PLE JULIOL.


Ja és temps de piscina, gelats i nits a la fresca.

Obviament, al poble.

L'últim sopar, va ser a la platja del Miracle, a l'espera dels focs (per cert, horribles) de la companyia txeca. Birra, bocata, patates i olives a l'arena.

A vegades son els millors sopars.

Jo hem quedaré "de guardia" al pis franc, a l'espera de noticies del komando que, en principi, es veurà ampliat amb un nou membre.

Tothom torna a casa, com el turró per nadal.

Que vagi molt bé l'estiu, cada un al seu lloc.

Dies d'estiu al Principal

Bueno, ja tornem a estar al completo al pis.

Aquesta és la setmana de despedida, pq després si que hem quedo només jo. Per anar fent boca, estem fent un Sing Star.

Ole ole, la festa al principal primera!

Malsons

L'altre dia vaig somniar amb la gorda innombrable.

El somni era així:

Jo arribava al pis, i la gorda esperava asseguda al sofà amb la tv apagada. Resulta que s'havia fet copies de les claus abans de marxar i havia entrat quan nosaltres no hi erem. Reclamava que a ella no li arribaven cartes al nou pis i que les teniem nosaltres tan sí com no. Que les havia buscat pel moble i que les haviem de tenir amagades per algún lloc.

I que ens denunciaria.

Evidentment, li vaig dir que nosaltres la denunciariem per entrar a casa nostra, i que no teniem pas cartes seves.

Ella insistia, i m'amençava més.

Aleshores, apareixia el Manel, i la gorda començava a amenaçar-lo i a insultar-lo.

Cridava com una histèrica, la molt idiota.





Ens la treurem mai de sobre?


Nos persigue...

Un altre que marxa.... però que no tardarà en tornar

Bé, doncs resulta que jo també he acabat els examens i m'he disposat a abandonar la ciutat de Tarragona i tornar cap a la meva estimada terra. Mira, si tenia ganes de marxar que tal com vaig acabar l'últim examen vaig trucar a muns pares que em vinguessin a buscar.

Jo, també trebaré a faltar les nits de ventdelplà tots al sofà, o les d'Hospital Central, l'amuntegament de plats a la cuina, la matança de les cuques que apareguin pel pis o simplement la companyia que ens fem mutuament.

Però, tot i que en principi el plantejament d'abandonar el pis era durant tot l'estiu, m'he trobat amb que m'han sortit compromisos, sobretot amb la URV, ja que he d'anar a recuperar i per tant, l'abandonament estival del pis no es produïrà fins despres de l'última setmana de juny.

¡¡¡ ES LO QUE TIEEENNNEEEE !!!

De moment, em trobo a casa meva, als Guiamets, fent el gos i agafant energia durant el que queda de setmana i així ja em posaré a estudiar a la setmana que ve.

Bé, doncs jo que tenia ganes de que arribés definitivament l'estiu m'hauré d'esperar fins al dia 29 de juny. Una llàstima.

El vermut de tarde

Estem en època de bon temps i al Principal Primera significa que haviem d'estrenar el terrat al qual fins ara només hi haviem estès la roba i deixat tota la basura que haviem recollit del carrer.

Així doncs, el dimarts o dimecres, no se ben be el dia, durant els descansos que fem al pis quan ens cansem d'estudiar, acostuma a ser bastant sovint, a l'Anna i a mi ens va entrar apetit de patates de xurrero i ja mos veus als dos cap al Caprabo a comprar Lays al punto de sal.

Quan vam arribar a casa mos vam inspirar i vam decidir anar a menjar-nos-les al terrat. Així ja ens veus als dos asseguts a terra menjant patates acompanyades d'aigua perquè al pis no teniem res més i fent el nostre primer vermut al terrat del pis. A més a més, vam encendre una torxa d'aquelles que venen los xinos i vam estar la mar d'acollits. Quan ens vam cansar de menjar mos vam asseure a la repisa del terrat i vam mirar que feien els veïns, mos direu xafarders, però es que ells també han tret lo cap més d'una vegada per damunt del muro que separa els dos terrats. Bé, finalment, quan ens vam cansar mos en vam anar cap dins.

El dijous passat, estavem la Gemma i jo al pis estudiant història, cadascú la seva, jo la de la política i ella la del turisme, l'Alba era a la biblioteca a estudiar i l'Anna ja havia marxat cap a Falset perquè començava a currar. I, evidentment, en un dels nostres descansos vam decidir anar al terrat a fer el vermut. La Gemma va treure un pot d'olives rellenes i jo vaig treure les patates que mos havien sobrat a mi i a l'Anna i mos hem vam anar cap al terrat. Per veure vam trobar una fanta a la nevera que és del cumpleanys de l'Anna i ja ens veieu als dos cap al terrat.

Aquell dia també hi havia els veïns al terrat que netejaven, perquè tenen una manguera i nantros no, i no se que més feien però natros vam fer el vermut i quan vam acabar mos en vam tornar cap dins a estudiar que l'endemà teniem examen.

El dimecres, però, no vam fer el vermut al terrat sino que vam decidir anar a fer unes birres de préssec a l'Alhambra. Així, doncs ja mos veus a l'Anna, a l'Alba i a mi cap al bar. hi vam anar cap allà a les 8 8 i mitja i tornavem a les deu, mos haviem fotut tres birres cada un i dos bosses de patates i dops plats de barreja.

En definitiva que a l'estiu al principal primera no hi pot faltar el vermut, així ha quedat demostrat

Una que ja marxa...

Arriba l'estiu i tornem cap al poble, la primera a fer-ho he sigut jo, l'Anna.

Ahir a la nit vaig abandonar per uns mesos la vida de Tarraco i he tornat a Falset. El pròxim a fer-ho, en un principi serà el Manel, i finalment la Gemma, l'Alba en canvi, estarà a cavall entre Tarragona i Falset.

És curiós, les primeres setmanes de setembre només tenia ganes de tornar a Falset, i ara no marxaria de Tarragona. Ara ja no us "barallareu" pels coixíns del sofà, un de valtros podrà estar estirat al sofà i tindrà tot el sofà per ell/a, en canvi els altres dos us haureu de fotre i compartit sofà.

Trobaré a faltar que l'Alba emprenyi, l'HOLA! de quan arriba la Gemma al pis, i la frase del Manel que repeteix cada dia a l'hora de dinar "Que bé he dinat avui!". També enlloraré la pregunta de l'Alba quan comença Ventdelplà "i aquet quan surtirà?",els ZORRONS a l'Isona, i els vespres a l'Alhambra fent una cervesa de présec!

Espero que el curs que ve segueixi tot igual, o millor!

Per cert, hi ha pendent un sopar a la terrassa, i un sopar a la Nau amb el que sorgeixi a continuació.

CANVIS

Un nou trasllat entre habitacions.

L'habitació gran que dona a la terrassa s'ha quedat buida, ja que el Manel s'han trasslladat a l'habiació petitona del passadís.

TV

bé, durant els mesos de "convivència" amb aquell parell, per fi podem veure la tele.

Resulta que al pis vam decudir que cadascú podria escollir una cosa per veure.

En Manel i l'Anna volien veure Ventdelplà. L'energumeno aquell, una peli. Per a la gorda, hi havia Cuéntame. Per a mi, Hospital Central.

En fi, que la cosa es quedava en que, el Manel i l'Anna havien de veure Ventdelplà només dilluns, per què dimarts haviem de mirar el "Peliculón" d'A3. Dimecres, si feien HC encara ho podia veure... I els dijous, evidentment, Cuéntame.

Divendres, el duo es quedaven sols al pis així que gaudien de tele, igual que dissabte. I encara els diumenges, tampoc ens deixaven veure OT, perque volien veure una peli.

En resum, que nosaltres 3 podiem veure la tv dilluns i dimecres, amb una mica de sort. Mentre que ells dos, la resta de la setmana.

Per fi, la tortura s'ha acabat... i sense cap problema veiem la tele amb tranquilitat i sense discusions.

Actualment, el calendari és:

- Dilluns: Ventdelplà (pel Manel)
- Dimarts: Ventdelplà (per l'Anna)
- Dimecres: Hospital Central (Alba)
- Dijous: Supervivientes (la Gemma)
- Divendres: a triar de qui hi hagi al pis
- Dissabte: -
- Diumenge: segons consens

*Cal dir que el que es mira, ens agrada una mica a tots i no hi ha problema.

Els defectes del pis

Bueno, natros sempre parlant sobre les aventures i la bona vida al pis però encara no hem escrit sobre els defectes que té.

Bé, començaré per una punta del pis i acabaré per l'altra. A l'habitació de l'Anna i la Gemma el defecte més gran és que la persiana és d'aquestes que s'enrollen amb un cordill i que per entremig hi entra la claror perquè a més no hi ha porticons. Sort que el Jordi Brú ens farà uns porticons.

Pel que fa a l'habitació de l'Alba hi hem trobat uns quants defectes. Resulta que dorm al costat del celobert, on hi tenim la rentadora, fet que suposa que no podem posar rentadores perquè no pot dormir, a més pel celobert també hi baixa lo tubo del water del resto dels pisos i ke també se sent i tampoc es pot obrir la finestra peruqè un dia que ho va provar l'Alba se li va omplir l'habitació de bitxos. I finalment, un apunt més si plou l'aigua cau sobre l'uralita del celobert que està inclinada cap a l'habitació de l'Alba i a vegades li ha quedat humitat a la paret.

Els lavabos són un punt important del pis perquè és on fem les nostres necessitats. Bé, doncs resulta que al lavabo petit hi havia un forat per on hi entrava l'Hortensia, la cucaraxa, sabeu? tot i que ja està tapat. El gran defecte del lavabo és que és molt estret i si et descuides quan vols obrir la porta has de pujar damunt del water però la cosa va a gustos hi ha gent que li agrada molt i hi ha gent que no hi vol anar mai. El lavabo gran té el defecte de que la banyera se pela que hi ha quatre lleixes, cosa que significava que quan erem cinc dos havien de compartir lleixa; sort que ren el los fenòmenos però quan vingui algú altre haurem d'arreglar-ho d'alguna manera.

L'habitació petita té el problema de que quan algú encen el llum de l'escala es veu i et desperta a més de sentir tots els sorolls. Per lo de més és una mica petita xo acollidora.

La cuina és la més petita de la casa podriem dir perquè es que no hi cabem. Tot és petit. La nevera és petita per a cinc, l'armari és petit, en definitiva, tot és petit.

Al menjador el defecte més gran són els sofás. A la butaca no s'hi pot asseure perquè és super incòmoda i els sofás són molt còmodes per estar estirat però no per estar-hi sentat perquè resulta que et claves la fusta. Un altre defecte és la poca claror que entra per aquelles merda finestres.

Finalment, la meva habitació té el defecte d'estar a la temperatuira ambient del carrer, és a dir que si a l'hivern s'està a 5 graus a la meva habitació també hi haurà 5 graus. Un altre dels defectes que em perjudiquen més és le matalàs perquè hem clavo totes les molles però ja està.

Bueno, tret d'això, natros hi estem mol bé al pis i hem après a conviure amb aquests problemes.

La relació amb els veïns

Podriem dir que la relació amb els veïns del bloc ha estat escasa, tret dels que tenim al damunt, que són de Falset, i vulguis o no sempre hi ha més afinitat. Amb els altres veïns però no hi ha hagut problemes, o sigui, una bona relació. Tot i que hem tingut diferents històries amb ells.

La primera, i com moltes de les altres, està relacionada amb el terrat tan presciós i maco que tenim.

Un dia, que potser dijous o cap de setmana, ja que jo no hi era, l'Alba surt a fora al terrat per aireigar-se una mica i veu quelcom a terra. Què és? Primer no ho sap, s'acosta a l'objecte encara per identificar, i la sorpresa suposo que va ser gran, o més aviat desagradable, era un condó! Ja veus a l'Alba, amb les pinzes de la cuina agafant el preservatiu i llençant-lo a la brosa.

L'altra història, no fa masssa dies que va succeir....! Truquen al pis, primer agafem l'interfono ja que, apart del Manel, les altres no sabem mai on truquen, si a dalt o a baix, i era una veïna. Ella una mica vergonyosa, suposo per lo que venia a buscar, ens fa: perdoneu, em prodiem deixar sortir al terrat, es que estava estenent la roba i m'han caigut unes calçes. Anem a provar sort aveure si trobem les calçes però no. També s'ha de dir que la noia estava com a desorientada i no s'havia on l'hi havien caigut.

L'última història va succeir aquest dimarts passat. Estavem tranquilament estirats al sofà mirant Vendelplà amb les finestres obertes i debien ser aproximadament les 11:10h que sentim un soroll a fora, com un cop. La Gemma pregunta: que ha siguit? i tots vam suposar que els veïns havien tancat la finestres.

Vint minuts més tard, debien ser les 11:30h, truquen al timbre! Tot sorprèsos per l'hora que era, anem conjuntament a obrir la porta. Eren dos veïnes, una una mica plorosa i en fa: ens podrieu deixar sortir al terrat, es que m'ha caigut el mòbil! Nosaltres (amb cara de "lo mòbil? que feies noia que t'ha caigut per la finestra?") els i diem que si. Sortim i ni rastre del mòbil. L'hi diem que vagi als del costat que potser ha caigut al seu terrat. I quna ja marxaven els hi diem: naltros fa rato hem sentit un cop...! I la tia: ja...(volguen dir que aquell cop havia estat el seu mòbil).

Conclusió: el cop havia sigut el mòbil, però deu ni do el que havia tardat a baixar per venir a buscar-lo!

A més de les coses que han caigut i no hem trobat, hi ha dos calçes al terrat que no deuen tenir amo/a perquè ningú les ha vingut a reclamar.

69 raons per no viure amb nantros / 69 raons iròniques de perquè van fotre el camp

Una nit de tonteria a l'habitació del Manel, i per variar, rajant d'aquell parell de tarugos, vam fer un recull de raons per les quals "deduïem" que eren les causants de que marxessin del pis.

Així que aquí, i amb la intenció d'advertir a pròxims companys de pis, la llista.

1- Perque no poden fer-nos fora a natros
2- Per que no som uns amargats
3- Perque “NO” pugem mai los plats
4- Perque no el deixem fumar al wc (però que hi fuma igual)
5- Perque els fem fora de la cuina si ells hi son primer XD
6- Perque no netejem la taula que nantros no hem embrutat
7- Perque tampoc baixem la bassura
8- Perque som uns consentits, tu!
9- Perque som uns estudiants
10- Perque només els deixem veure la tv dimarts, dijous, divendres, dissabte, la majoria dels diumenges i tots los migdies.
11- Perque "som tots uns llords!"
12- Perque tampoc escombrem mai la cuina i sempre ho ha de fer ella, pobra!
13- Perque sempre guanyem al trivial
14- Perque som més aviat d’ERC i no del PP
15- Perque “NO” anem mai a comprar
16- I perque si comprem, comprem lo car!
17- Perque sempre molestem, també.
18- Perque tenim amics, i ells no.
19- I per que a més, vénen a sopar.
20- Perque sortim de festa, i ells no.
21- Perque tenim roba estesa tota la setmana (i ella també).
22- Perque a més a més, los calçotets del Manel són lletjos (pero no tant com la seva roba interior)
23- Perque tenim les nostres habitacions desordenades
24- Perque te la sensació que som los amos i senyors de la casa, tu!
25- Que tampoc netejem la cortina del bany, i sempre ho fa ella.
26- I perque tampoc canviem lo diari del cubo de la bassura
27- Perque tenim estelades a l’habitació
28- Perque estudiem massa
29- O massa poc
30- Perque no li donem les explicacions de res
31- Perque l’Alba no li fa fotocopies
32- Perque els nostres amics se n’enriuen d’ells, i a la cara
33- Perque no arreglem les coses parlant
34- Perque els despertem quan tornem del port
35- Perque li diem "gorda" si ella ens diu "llords"
36- Perque li diem gorda a la Saray d’OT
37- Ah! I perque volem mirar OT
38- Perque ens agraden les coses catalanes
39- Perque l’Alba no els hi dona les coses de la nevera però que li prenen
40- Perque lo Manel no cuina bé
41- I trenca plats que realment se trenquen sols
42- Perque som del Priorat
43- Perque els ignorem i no ens fan enveja
44- Perque no ens fan pas fàstic els homosexuals
45- Perque no ens agrada lo Fernando Alonso
46- Ni la selecció española
47- Perque no ens molesta que els veïns facin festa
48- Perque no som de missa,
49- I per tant, molt menys de la Virgen del Puño
50- Perque estudiem i no treballem
51- Perque no hem viscut en un pis pitjor anteriorment
52- Perque tenim coses millors que ells
53- Perque li desenxufem l’antena per jugar a la Play
54- Perque ens deixem la roba a la rentadora
55- I tampoc apretem lo botó quan s’ha acabat lo programa
56- Perque tampoc exprimim los draps dels plats
57- Perque fem més encerts a la quiniela
58- Perque diem que no fot brot
59- I que és un dropo
60- I desconeix el significat de la paraula
61- Perque no som fills únics... (però no deia que erem uns consentits?)
62- Perque no ens vam gastar tanta pasta com ella pel Ball de Kintos
63- Perque estirem la cadena
64- I suposadament la trenquem
65- O si no, trenquem la tapa
66- Perque no els saludem a l’estació si van darrere nostre, però rajem d’ells
67- Perque els ignorem
68- Perque lo Manel sempre dorm amb ties
69- Perque parlem mentre estem a taula i ella no sent la tele.

*llista ampliable si la inspiració ho creu convenient

Nantros i la nit

Serem animals nocturns? L'energia ens ve quan cau el sol.

No només en el sentit d'anar de festa, sinó que últimament ens ha donat per aplicar-nos entrada la nit. Sí, després de Ventdelplà o Hospital Central.

Avui, però, sense ganes de fer feina però amb molta endarrerida, ens hem decidit a mirar una pel·lícula quan s'ha acabat "Se lo que hicisteis...". Total, que tenim una col·lecció de DVDs aquí al moble però no ens decidiem per cap.

L'Anna, volia veure Grease.
Lo Manel, Buscando a Nemo.
La Gemma tant li fotia pq ja marxa, però apostava també per Grease.
I jo, volia veure'n alguna de friki, rotllo Van Helsink o Underworld.

Total, que vist al desacord, sense cap problema, ara ens trobem l'Anna i jo en un sofà. Cadascuna amb el seu portàtil. Ella mira Grease, i jo m'he posat un capítol de Tru Calling mentre que lo Manel, mira Buscando a Nemo a la play i la Gemma espera a Octavi.

Naltros i la vitro

Una anectoda d'ara mateix....

Resulta, que després d'anar a veure els veïns, la Gemma i jo, jo per portar-los uns diners i la Gemma per xafardejar, l'Anna, o sigui jo, he proseguit a posar l'olla al foc per tal de fer arrosset blanc per sopar. He agafat l'olla, he posat aigua calenta, he posat l'olla al foc i quan sóc a obrir la vitro, perquè al piso hi ha un nivell i tenim vitro, no s'engegava, només feia una llumeta vermella. Resulta que la Gemma havai posat una bossa de la compra al damunt i s'havai tornat boja, i ara no anava. JA ens em vist, com a minim jo, menjant a casa als veïns o una simple amanida.
Com a solució hem pensat: doncs tanquem els ploms del pis i així potser es reinicia. Problema: tenim els 4 portàtils enxufats (ho hem dit la Gemma i jo) Pin! Els portàtils tenen bateria! XD Finalment l'Alba ha anat a baixar els ploms. Un cop, i res, dos cops, i res...hem desistit...! La vitro no anava.
Després de toquinyar una estona per allí el Manel fa: està bloquejada. I la menda, s'ha il·luminat! He estat una estona aguantant el boto i s'ha engegat!

Sort que no hem trucat al Francis!!!!

Reportatge fotogràfic. Fira del Vi

Reportatge Fotogràfic. Lo cumple de l'Anna

l'Anna sen's fa vella

Hola que tal?

El dijous passat deia 10, l'Anna Brú va fer els 19 anys, fet que suposa que ja ets un any més vell que quan en tenies 18, i, evidentment ho vam celebrar.

Així doncs, el dimecres i el dijous a la tarada vam anar a comprar els aliments per fer el sopar: pa, tomàquets, Lambrusco, fanta, cocacola, embutit i el pastís. Com que del Mercadona no podiem pujar tota la compra vam decidir robar el carro que està al passillo perquè no sabem on fotre'l.

Després vam tornar cap a casa i vam esperar que arribessin els convidats. Va trucar la Maria Terreu i la vam anar a buscar a l'estació, després van arribar la Sandra, la Maria Beltran i el Manu, que van porta un vi d'agulla molt bo, Blanc Pescador i ens vam posar a fer el sopar i a sopar, al cap d'una estona van arribar la Mireia i la Clara que ja havien sopat. Un sopar normal, entretingut sense anècdotes per explicar.

Després vam portar el pastís amb les espelmes i l'Anna va bufar i després vam fer uns cubates al pis i vam jugar a l'Abuela, vam cantar la cançó del pollo i també vam jugar al twister. Finalment, ens vam decidir a anar al port. Les noies van estar un munt de rato arreglant-se i jo esperant a dins el carro de la compra fent fotos.

Finalment, vam anar cap al port i quan erem a l'altura del carrer Gasòmetre vam començar a cantar la cançó del pollo i vam passar tot el carrer cantant i ballant. La gent ens mirava. Vam anar a fer uns cubates a l'ambigu, un bareto, bueno, una barra al costat del Toc de Gralla i vam anar cap al port on vam anar a al Cel però la música no era massa divertida i feia molta calor i vam decidir anar al New Brooklin, allà la noia ens va invitar a uns xupitos i vam ballar i cantar molt i ens vam trobar el Dani. Sí, el Dani de l'Estació que s'ha quedat calvo, tal com ho llegiu és calvo.

Total que vam agafar un "cebollot" que a l'endemà ningú valia per res. Quan vam anar cap acasa ens vam distribuir pels llits i sofàs i a dormir. Quan ens vam aixecar tots teniem un mal de cap impressionant. Bé, amb poques línies us he descrit una nit al port, però aquesta és especial perquè l'Anna feia els 19 anys.

Felicitats Anna

La Fira del Vi

Hola bones,

Avui, una setmana després, us escrit sobre la Fira del Vi 2007, però no em centraré en la beguda sinó en els efectes que aquesta beguda va produeix, en aquest cas a nosaltres.

Bé, el dissabte 6 de maig vam quedar l'Anna, la Gemma, la Maria Terreu, l'Albota, la Mireia, la Clara i jo per anar a provar els vins de la comarca i vam començar, primer degustàvem i opinavem sobre els vins però ja cap al fiinal tot era ben rebut a la boca. Bé a l'article publicat per l'Albota ja posa quins són els vins que ens van agradar més i els que menys. Doncs bé, depsrés de passejar epr la fira, l'Anna va proposar anar a veure una exposició que hi havia al sindicat. Allà ens vam fer una multitut de fotos amb les escultures. Per cert la fotogràfa oficial és la Mireia; va fer 170 fotos en tot el dia.

Llavors vam continuar catant vins i vam decidir anar a sopar a la llesqueria de la Laia de la Font Vella, la Clara, l'Alba, la Tori i jo. vam xalar molt. Vam menjar pa amb tomàquet i embotit i una amanida de foie i per beure, evidentment, vi. Vam beure el vi rosat de la casa i el Roigenc, un vi, per nosaltres molt preuat, del celler Capafons Ossó. Allà vam jugar al joc de l'Abuela, al de fer frases i vam cantar la cançó del pollo, amb coreografia inclosa. Fa així:

El pollo, el pollo

El pollo con una pata,

El pollo con las dos patas,

El pollo con las alitas,

El pollo eres TU!!!

Desprrés vam anar cap al poliesportiu a veure L'últim glop a la taverna de la Corranda. I vam ballar i tal. Va estar molt bé. Després la banda va fer una mica de ball i vam ballar tots. Finalment, van tocar el ball del fanalet que vam guanyar jo i l'Anna i l'Alba i la Clara van quedar finalistes. jejeje. Total, que ens van donar una botella de vi de festa, la qual tenim al pis.

Més tard va començar la discomòbil i vam xalar molt però no us en explico els detalls perquè seria un atemptat a la intimitat de les persones i a més la meva memòtia comença a estar una mica difosa.

bé, això és un resum de la Fira del Vi 2007

Fins una altra.

Un dia productiu!

El dia d'avui podriem dir que és un d'aquells dies que han servit per molt.

Ahir a la tarda, al saber que avui pel matí només tenia una hora de classe, vai decidir que no hi aniria, no cal perdre el temps si aquest el pots invertir en algo més important, ja sigui dormint, mirant la tv o fent feina.

Quan a les 9 vaig arribar a casa l'Alba em va dir que ella l'endemà aniria a la platja i que si hi volia anar, realment l'oferiment era molt tentador...però m'hi vaig saber resistir! Vaig decidir, tot i que sembli mentida, que m'aixecaria aviat, o sigui a les 9, i que faria feina.

A la nit, l'Alba i jo ens vam quedar fins a les 2 i mitja rajant de la peña una mica, i en veure l'hora que anava a durmir, vaig intuir que l'endemà no faria res. Però mentida! Per començar, aquest matí ja m'ha sonat el mòbil a les 8:30h anunciant-me que avui era el cumple del Joan Carles, i per tan m'ha recordat que l'endemà era el meu. He aturat el mòbil i me tornat a posar a durmir. A les 9 m'ha sonat el despertador, que l'he anat aturant fins a les 10. M'he aixecat i l'alba ja esmorzava, estava mirant un d'aquells programes que has de trucar per dir la solució, aquet es deia Despiertate y gana. Al cap de 10 minuts lo Manel s'ha aixecat tot sobat i ha anat a la dutxa, quan ha sortit ha fet el comentari de sempre: ai, no tinc ganes d'anar a classe, i jo: pos no hi vagis! La veritat, no ha costat gens de convençer....Hem esmorzat i ens hem posat a fer feina mentre l'Alba es preparava per anar a la platja. Hem estat fent feina fins a la una, que hem anat a comprar al Caprabo i ens em fet un bon dinar, el Manel s'ha fet verdureta i pollastre a la planxa ; i jo cigrons i pexuga rebossada. Ens hem posat al sofà i hem fet la migdiada, ell tres quarts d'hora i jo una horeta i quart. Quan me despertat la Gemma ja havia arribat de classe, hem acabat de veure el Cor i ells s'han aplicat, jo me esperat que arribés l'Estehr de classe i també ens hem aplicat a fer la unitat didàctica que hem d'entregar dilluns. Quan hem acabat hem decidit a anar al Mercadona el manel i jo. Hem fet la compra i hem trobat que tot no ho podriem pujar, ja que portavem 4 botelles entre altres! Així que hem decidit pendre el carrito del Mercadona. Així que ja tornem a tenir el carro aquí al pis, el divendres el van tirar i no hem durat ni una setmana sense ell! jeje.

Bé, ara ja comença a ser hora de fer-me el dinar, que lo Lolo i la Gemma ja se'l fan, l'Alba es a sopar a ca la Laura i jo encara per aqui, i a les 10 i pico comença Hospital Central!!!

La Vira del Fi.

I vet aquí el resumet de la XII Fira del Vi.

Com cada any, ens vam reunir davant de la Tabola per comprar uns tiquets i unes copes i començar la nostra particular cata dels millors vins de la comarca. De fet, la qüestió és beure més que catar... però posats a fer, si el vi té un prestigi, molt millor. No obstant, les primeres copes sí que s'intenten catar, a les últimes ja tant li fa. No sabem si el vi és bo, ja només notem si es dolent.

Com a mostra de que intentem treure profit del curs de tast que vam fer a les últimes jornades culturals, aquí va la nostra particular val·loració... tremola, Robert Parker... mwuahaha!

Entre els vins que més ens van agradar trobem:

13. Celler Mas de la Caçadora, als Guiamets.
Lo Mets. Un negre criança de la Cooperativa de Els Guiamets.
Orcella. Increïble garnatxa. Malauradament, degut a les copes anteriors, no recordem el nom del celler, però sí que recordem que la botella valia 20€!

I, com l'any passat, el millor va ser el Pansal, de Capçanes.

Tot i ser una mostra dels millors vins de les D.O de la comarca, hi han bons i dolents. I entre la llista dels que no ens vam agradar creiem que hi hem de posar:

Un vi del Celler Cubells Cubells. Dolent, dolent, eh!
El Mas Donis rosat, de Capçanes no ens va fer massa el pes tot hi el nom que té. Encara que a l'Anna li va agradar, la majoria va quedar defraudada. Mola més el negre.
Un altre dels dolents, era un vi blanc francès. Era molt dolç a l'atacada. Però al engullir-lo era tant tant dolç, que resultava empalagós.

I... el que repeteix com a dolent, el de l'Escola d'Enologia, per variar.



I fins aquí la nostra valoració de la Fira del Vi d'aquest 2007. Deixo la descripció dels moments divertits per a algu altre mentre que del reportatge fotogràfic, com no, se n'ocupa la Mireia.

La Fira del Vi

Hola que tal?

Avui, és la Fira del Vi, fet, que suposo que sabreu quines són les seves conseqüències, no?
Doncs això que el dilluns, perquè demà, servidor no estarà en condicions publicarem un article sobre la Fira del Vi 2007, on apart de veure vi com uns borratxos, l'Anna i la Gemma ballen en un espectacle de la Companyia la Corranda que és diu L'últim glop a la taverna on, mentre elles ballen, los altres tindrem l'ocasió de veure més vi. És a dir, que la cosa pot acabar de qualsevol manera. Ja us ho explicarem....

Komunicat

(amb veu del Murallo al pregó...)

Lo Komando Tarragona comunica, que el proper dijous dia 10, i en motiu del 19è aniversari de l'Annabrú, queden invitats a un sopar al Principal Primera i conseqüent festa al Port o allà on convingui, tots els intengrants del Komando Barcelona, Komando Falset i demés simpatitzants.

S'ofereix asil polític a tots els assistents.

Les mascotes del pis II

Continuant amb les mascotes, s'ha de dir que lo Toni i la Diana (RIP) no han sigut els altres habitants del principal primera.

Les primeres setmanes, és va presentar un nou inquilí que okupava lo wc petit. Com és deia ja és un altre tema, perquè mai hem arribat a un acord a l'hora de batejar-lo. En fi, que les primeres setmanes una cuca va apareixer per sorpresa al wc. La Vero diu que no la va poder matar encara que jo sóc partidaria que li va fer més por que no pas pena.

Doncs la cuca va desaparèixer un temps, tant, que vam arribar a dubtar de la seva okupació. Però un dia, una servidora, estava al wc petit, el que només utilitzo jo (és que és molt íntim) i va veure la cuca novament. Vaig descobrir que hi havia un forat sota la pica i que la "jodía" de la cuca no okupava el wc, sinó que entrava i sortia quan li donava la puta gana.
Em va soprendre tant, ella es movia tan ràpid, i jo estava tant adormida, que no vaig tenir temps de matar-la.

Al final vam convènçer al Fransiscu (lo propietari) que portés una mica de massilla del 2n que estava arreglant per tal de tapar lo forat. Va tardar lo seu, però al final la va portar (i ja és dir, que primer volia que tapessim lo forat amb xiclet!).

Pensavem que ja estava solucionada la okupació però al cap d'uns mesos, just fa poc, quan l'Anna es va traslladar a l'habitacó de la Gemma, va aparèixer la cuca a la nova habitació. Recordo que l'Anna va cridar molt i que lo Manel la va intentar matar, però no sé si al final va aconseguir escapar-se o no.

Després, vam veure com hi havia un altre forat al wc que vam acabar tapant.

Suposem que no n'hi ha cap més...

;)

Les mascotes del pis

Hola, que tal!!! Avui us escriuré sobre les mascotes que hem tingut al pis.

Doncs bé, des de l'arribada al pis ja teniem decidit que voliem una mascota. Vam pensar que podriem tenir un hàmster però vam canviar d'opinió ja que són molt bruts i fan molta pudor. L'animal que naltros necessitavem havia de complir uns requisits. No podia ser brut ni fer pudor massa sovint, fet que descartava al hamster i qualsevol gat o gos, no podia fer soroll perquè molestaria, és a dir, que tots els ocells quedaven descartats. I vet aquí que només ens quedava un tipus d'animals, els aqüatics, per tant només ens podiem decidir entre tenir peixos o tortugues perquè granostes, serps i tot això mos fa com a "yuyu". Total que vam arribar a la conclusió que mos comprariem un peix, ja que les tortugues no mos feien massa el pes.

I ja ens veus un dia, l'Anna, l'Alba i jo cap a l'Eroski a comprar-nos un peix. quan vam arribar a la botiga vam començar a mirar-ho tot, peixeres, pedretes, algun element decoratiu i, evidentment, els peixos. Finalment, vam arribar a la conclusió de que agafariem una peixera d'aquestes de bola de vidre, unes pedretes marró i una herba, que la veritat, fa més nosa que servei. Pel que fa als peixos, eren molt petits i vam decidir agafar-ne dos el Toni i la Diana. El Toni és de color taronja i la Diana és platejada amb la part superior també taronja, és una mica més gran que el Toni.

Després vam passar pel Caprabo a comprar aigua, ja que els peixos se'ns haurien mort amb l'aigua de l'aixeta o més ben dit la "lejía" que surt per l'aixeta i quen vam arribar a casa els hi vam preparar la peixera i els hi vam donar menjar. Feien la mar de goig allà, sobre la taula.

Al cap d'uns dies vam averiguar que la Diana era una golafre i que es menjava la seva ració i la del Toni, que el pobre, suposadament, passava gana. A més quan posaves el dit a la peixera també venia de seguida i feia con si se'l mengés. Total, que un dijous vam fer un sopar a casa i van venir els amics de l'Anna, una companya de la carrera de l'Alba, i vam fer uns beures. Total que erem unes 15 o 20 persones en aquell menjadori després vam anar cap al port i tot i l'endemà que l'Alba es va aixecar va trobar el cadàver de la Diana flotant a la peixera. Potser és una casualitat i que s'hagúes mort empatxada o és que algú la va assassinar!!!

El cas és que naltros no la trobem a faltar, però qui la troba menys a faltar és el Toni que des d'aleshores pot mejra tranqil·lament sense que ningú li foti el dinar. la veritat és que se'l veu més content.

El Toni continua viu i viu feliç a la peixera tot i que continua sense menjar gaire perquè ara qui no li dóna menjar som nosaltres, que no hi pensem. A més a més últimament no pensem massa en canviar-li l'aigua i el pobre viu en un femer.

Bé això és un breu resum de la història de les nostres mascotes. Fins una altra.

Tot per droperia...

Bé, és la 1:49h de la nit, un dijous a Tarragona, la Gemma dorm, l'Alba és a casa la Laura, i el Manel i jo mirant telebasura a aquestes altres hores de la nit.

En un principi haviem de sortir, primer teniem intenció d'anar a la Vaqueria que feien un concert d'un grup mestís anomenat Tumbuctú, els quals ja els haviem vist per Santa Tecla, l'Alba ens havia de trucar més tard i dirigir-nos cap al port i sortir fins a les tantes...ja que fa molt i molt temps que no ens fotem una bona festa per aquí al port.

Que nosaltres recordem la última festa que vam xalar més va ser un dia que vam sortir el Manel, la Gemma i jo i a la tornada del port cap a casa vam tallar el trànsit al carrer Gasòmetre amb unes valles que per casualitat estaven allí. També vam trobar una xica que portava una barra de pa, i cla, en aquelles hores estavem força afamats, i l'hi vam demanar si ens en donava però aquesta petició no va tenir èxit. Un altra de les coses que vam fer va ser anar des de la sortida del Cel fins a la porta de casa cantant "Adelante" , si, la del BBVA i d'OT. A més, ens vam trobar amb uns gabatxos i la Gemma es va fotre uns farts de parlar amb francès....

Bé, a lo que anavem, doncs que avui haviem de sortir però finalment hem optat per quedar-nos ajaguts al sofà mirant Supervivientes. El Manel s'ha fet un cubata a casa, que amb prou feines se l'ha acabat, i per això jo he optat per fer-me un got de llet. La Gemma ha estat molta estona dormint al sofà i al final ja l'hi feia mal el coll i se n'ha anat al sobre.

L'Alba ens acaba de trucar ara mateix i ens ha dit que ja era al port, que anava una mica pet i que no tardari molt a tornar perquè demà es vol aixecar aviat, això, però, ja ho veurem. Pel que fa als nostres veïns del bloc, la del frente ens ha vingut a demanar un folletó del Telepizza per sopar, però no l'hem pogut satisfer. Les veïnes del segon, suposem que eren elles, han montat una festa i feien molt escàndol. finalment, han marxat. Els dels damunt, que són el Jordi Barceló, l'Andreu Ferré, etc , només traginen mobles amunt i avall o com a mínim això sembla i pel que fa als altres ja deuen estar tots dormint o al port.

Doncs això es un breu resum d'aquesta nit especial que prometia molt però que al final ha acabat com una nit qualsevol.

Som el Manel i l'Anna i com que ara ja tenim son ens en anem cap al sobre que ja ens crida. Bona nit.

Les taules i nosaltres

Des dels inicis de la nostra vida al Principal Primera, que tenim fotut al cap de sopar a la terrassa. No és molt gran, però bé, és la mar d'acollidora (i ara més, que hi han plantat un pi i alfàbrega!).

Doncs mira, la idea de comprar una taula i 4cadires per fora, la vam suprimir ràpid. No et fot! que després se les hauria quedat lo propietari. Total, que casualment, un temps després, la Vero ens va dir que havia vist una taula en un contenidor davant de la seva tenda. I ja s'ho podeu imaginar, que ens va faltar temps per anar a buscar-la... i de passada vam recollir un 'van0' i uns quants 'conos' mangats d'unes obres que feien a la Imperial.

En fi, que la taula era petita i poc estable perquè es movia més que la taula de Porrera xD, però la vam pujar igual. De totes maneres, al terrat ja n'hi havia una. Bueno, no. Primer estava dins al pis... era una taula d'aquestes d'aglomerat i amb un plàstic grapat que vam tenir la genial idea de deixar-la a la terrassa perque és llimpiés. Fixa't si vam ser intel·ligents, que siguent de conglomerat i va ploure molt (tant que lo Manel va tenir goteres), el coi de taula es va anar desfent de mala manera.

El resultat final és, tenir 2 taules que estaven per l'arrastre, fora a la terrassa durant 6mesos.

Avui, ens hem decidit a baixar-les, però com que feien Hospital Central i Ventdelplà, només n'hem baixat una ^^

Estarem 6 mesos més a baixar l'altra?

... La respuesta está ahí fuera...

L'altre fenòmeno: la Vero

Suposo que és per complir allò que diuen de que "Diós los cria y ellos se juntan".

Parlem d'una noia gorda i baixeta provinent de Flix. Es considera d'esquerres però mai l'hi hem sentit parlar de política, d'una manera més o menys intel·ligent.

L'element num.2 ha estudiat Treball Social però tot hi que ja ha acabat, encara no treballa de lo seu. Segons ella és perquè no troba res però la veritat és que serà que la tia no busca, perquè en 6mesos, només l'hem vist tirar 2 currículums. Per mantenir els vicis del seu novi, treballa a les tendes Opcions (rotllo caprixets, així de tonterietes).

Cal esmentar que a primera vista, sembla bona paia i tot, però en tot aquest temps hem pogut comprobar com és una pesada que va de bona i que després te la fot. Més que pesada, repelent.
Tractava lo pis com si fos només seu i nosaltres li fessim nosa. A més a més li molestava si venia algun amic (normal, perque ella no en té) i qualsevol tipus de desordre, sigui petit o gran.

Una de les seves funcions, a part de mantenir al senyoret del PP, era defensar-lo de tot lo que feia i deixava de fer. Era igual si estava bé o malament, o si feia la punyeta a algú. La culpa sempre era nostra (o millor dit, meva).
També tenia per hobby donar-nos lliçons de qualsevol tema i el que l'enfadava més, era que no tenia mai la raó.

Suposem que era així de repelent perquè la pobra no follava. D'això casi que en puc donar fe, perquè dormint a la habitació del costat i tenint un dormir molt fi, mai vaig sentir cap sorollet. A més a més, el fet que el paio es matés a palles ja es prou delatador...

Ella ho nega però és molt religiosa, ja que adorava a la Virgen Del Puño. Sempre li costava pagar i no volia gastar mai un ral... ara, una de les coses que molestava al Manel era que aquests diners que intentava estalviar amb tant afany, se'ls gastava amb compres estúpides com ara un vestit per a una botella.

...

To be continued

un dels dos fenòmenos: Lo SERGIO

mira deu ser la novetat de tenir un bloc que no em canso d'escriure

Ara us faré una descripció del Sergio. Un element que vivia al pis, bueno a l'habitació del fondo del pasillo. Us el descriuré.

Lo tio és de Mequinensa, la Franja de Ponent tot i que ell diu que és català però el més irònic és que és del PP.
És un tio molt llarg al que li fan molta pudor els peus i que es dutxa dos dies per setmana, ara quan es dutxa s'hi recrea, va casi tot lo dia amb un pijama de seda ( que es poliester xo bueno) i només es canvia per sortir al carrer.
Des del setembre fins que han marxat del pis, és a dir, han passat 6 mesos, ha passat per tres bars. En conclusió, treballa un mes i al següent cobra del paro.
Durant aquest mes en que està al paro es passa les 24 hores del dia jugant a la play amb la litrona o amb la botella de wiskie al costat i amb dos paquets de tabaco.
Segons ell, és hiperactiu tot i que no són principis d'hiperactivitat estar-se tot el dia al sofà.
Lo més fotut és a la nit quan, sense cap mena de prudència perquè la gent dorm, va al lavabo i o treu los mocs que té a la boca i els deixa a la pica, o vomita i no neteja la tapa o va al menjador i es fa palles mirant lo canal teletaxi (lo va pillar l'alba jejeje).
Quan està a la cuina, només hi pot ser ell perquè ho ocupa tot i a més fa molt fum i no engega l'estractor. Un altre aspecte relacionat amb la cuina és, que a l'alba li fotia el menjar de la nevera, als altres no però, és algo raro.
la seva inteligència no és que sigui molt abundant i amb un parell d'arguments el pentines ben pentinat.
bé, ja veieu que no acabaria mai, per tant la segona part la deixo per un altre dia.
Exposeu la vostra opinió respecte aquest "engendro".
apa, siau

La presentació!

Hola companys, bé, jo per seguir amb el que ha fet el Manel també em presentaré!

Jo sóc l'Anna Bru, sóc de Falset, ara mateix tinc 18 anys, però el dia 10 de maig en faré un més! Volia estudiar publicitat, com el Manel, però per culpa de la nota no va poder ser, ara estic fent 1r de Pedagogia a la Facultat de Ciències de l'educació i psicologia de la URV, i n'estic força contenta!

Al pis he passat per dos habitacions: la petita, que està al mig del passadis; i la que estic actualment, que és la més gran, està a la dreta de l'entrada del pis, té un balcó que dona al Ramon i Cajal, i la comparteixo amb la Gemma.
La veritat és que l'ambient al pis a millorat d'una manera favorable des que no hi són els INNOMBRABLES! Ara som quatre, tot i que en un principi hem de ser cinc.
Al pis tenim una mascota, el Toni (un peix), tot i que en un principi en teniem dos però l'altre, la Diana, es va morir; i també tenim dos plantes (el pi i l'alfàbrega).

Bé, crec que fins aquí arriba la meva presentació, no em ve res més a la ment que us pugui interresar. Espero que disfruteu amb les històries d'aquest pis!

Endavant i Salut!

ara la reflexió de l'Alba

Bé, doncs jo soc l'Alba.

Podriem dir que estic fent 1r d'Història de l'Art però no ens enganyarem, que això d'estudiar, no ho he fet mai.

Jo soc un terç de la part femenina que habita en aquest cau. La convivència és d'allò més bona, perque ens entenem a la perfecció. Anteriorment, aquí amb nosaltres intentaven viure un parell de personatges la mar de singulars però no m'entretindré a descriurel's ara, sinó que ja ho farem en un altre moment.

La meva habitació diguem que és la primera, perque dona justament al rebedor. Mira, coses de la distribució que tenien les cases antigues. De totes maneres, l'habitació és molt mona i acollidora però la seva finestra dona al celobert i clar, això és lleig.

Entre les meves aficions hi ha la música i el futbol, i un seguit de "coses frikis" com diu la Gemma.

Ens anirem veien per aquí. Salut i peles!

breu reflexió del Lolo (Manel)

Hola, bones

Vaig a fer el meu primer cometari al blog del pis i per això me presentaré.

Me dic Manel Sales Martori i estic fent 1r de publicitat i relacions públiques a Tàrraco. Visc a Guiamets tot i que hi ha un conflicte entre la gent pel que fa al tema d'on sóc perquè tant me sento de Guiamets com de Falset però a la gent li costa entendreu. ES LO QUE TIENE!!!

Al pis, s'ha donat lo cas que soc l'únic ésser masculí fet que suposa que la gent digui que soc afortunat i la veritat: No em puc queixar. Al pis hi estem molt bé tots després de que marxessin akells dos "engendros".

la meva habitació és la que està aïllada a l'altra banda del mejador i a la qual, durant l'hivern hi fa fred però amb l'estufa tot s'arregla. jeje.

bueno, no res este soc jo. vaig a sopr que ya és hora. adeu.

Benvinguts

Benvinguts al blog del principal primera.

Això només és una altra mostra de la molta feina però poques ganes que tenim de fer-la.

Som lo Manel, l'Anna, la Gemma i l'Alba, els 4 inquilins d'un pis un pèl caòtic però la mar de distret.

Aquí anirem penjant retalls de les nostres aventures i peripècies a la ciutat romana de la Tàrraco actual.

Passeu, passeu, que veureu lo piset!

(no s'espanteu, lo passillo és molt llarg i la cuina petita)